Primer llibre dels Macabeus - 1

    1 Alexandre el Gran, fill del rei Filip, va sortir de Macedònia, el seu país, i després de diverses campanyes derrotà Darius, rei dels perses i dels medes. Primer de tot li va prendre el domini que tenia sobre els territoris grecs.
    2 Alexandre va lliurar moltes batalles, conquerí ciutats fortificades i en féu executar els reis. 3 Va recórrer la terra d’un cap a l’altre saquejant nombroses nacions. I un cop sotmès el món sencer al seu domini, es tornà arrogant i orgullós. 4 Amb l’exèrcit fort i poderós que havia reclutat, dominà països i nacions amb els seus sobirans, i els obligava a pagar-li tribut. 5 Després de tantes gestes va caure malalt. Sentint-se morir, 6 convocà els oficials més il·lustres que s’havien educat amb ell des de petit i, vivint encara, els va repartir el seu regne. 7 Alexandre va morir quan feia dotze anys que era rei, 8 i cada general va prendre possessió del país assignat. 9 A la seva mort, tots es feren coronar reis, i els seus successors van fer com ells durant molts anys, causant innombrables mals arreu del món.

Antíoc IV Epífanes imposa els costums grecs a Israel


    10 D’aquests reis va brotar-ne un plançó impiu: Antíoc Epífanes, fill del rei Antíoc. Havia estat ostatge a Roma i pujà al tron l’any cent trenta-set de l’era dels grecs.
    11 En aquell temps van sorgir a Israel jueus que s’apartaven de la Llei de Moisès i que n’arrossegaven molts dient: «Vinga, pactem amb les nacions veïnes. Mireu les calamitats que ens han caigut al damunt d’ençà que ens n’hem apartat.»
    12 La proposta va agradar a la gent, 13 i alguns del poble es van apressar a acudir al rei. I el rei va autoritzar-los a adoptar els costums de les nacions paganes. 14 Així van construir a Jerusalem un gimnàs a l’estil dels pagans 15 i es feien dissimular la circumcisió. Apostataven de l’aliança santa per associar-se als pagans i, d’aquesta manera, es venien a la maldat.

Antíoc IV envaeix Egipte


    16 Un cop consolidat el seu reialme, Antíoc va concebre el projecte de ser rei d’Egipte i unificar tots dos regnes en la seva persona. 17 Va entrar a Egipte amb un gran exèrcit, amb carros i elefants, i amb un gran estol. 18 Lliurada la batalla, el rei d’Egipte, Ptolemeu, es va batre en retirada i va fugir deixant nombroses baixes. 19 Antíoc ocupà les places fortes d’Egipte i saquejà tot el país.

Saqueig del temple de Jerusalem


    20 L’any cent quaranta-tres, Antíoc, després de derrotar els egipcis, tornà enrere i va pujar contra Israel i contra Jerusalem amb el seu gran exèrcit. 21 Va entrar ple d’insolència al santuari i se n’endugué l’altar d’or i el canelobre amb tots els seus accessoris, 22 la taula dels pans d’ofrena, els gerrets de les libacions, les calderetes i els encensers d’or, el cortinatge i les corones. També féu arrencar tota la decoració d’or de la façana del santuari. 23 Va prendre encara la plata, l’or i els objectes preciosos i s’apoderà de tots els tresors amagats que va trobar. 24 S’ho endugué tot i se’n tornà al seu país, després de vessar molta sang i de pronunciar insolències intolerables.
    25 Un gran plany per Israel s’estengué arreu del territori.
    26 Gemegaven els governants i els ancians,
les noies i els joves defallien,
es desfigurava la bellesa de les dones.

    27 El nuvi entonava complantes
i la núvia seia endolada a la cambra nupcial.

    28 El país s’estremia pels seus habitants
i tot el casal de Jacob quedava cobert de vergonya.

Construcció de la ciutadella de Jerusalem


    29 Al cap de dos anys, el rei va enviar el cap del fisc als pobles de Judà. Es presentà a Jerusalem amb un gran exèrcit 30 i s’adreçà als seus habitants amb falses paraules de pau. La gent se’n va fiar. Però, de sobte, ell va llançar l’exèrcit contra la ciutat i el desastre fou enorme: molts israelites van ser morts.
    31 Va saquejar la ciutat i va calar-hi foc;
enderrocà les cases i tota la muralla;

    32 s’endugué captives les dones i les criatures
i s’apoderà del bestiar.

    33 Després va fortificar la ciutat de David
amb una muralla alta i sòlida, amb grans torres,
i la convertí en la seva ciutadella.

    34 Va instal·lar-hi una gentussa pecadora,
homes que vivien al marge de la Llei, i s’hi feren forts.

    35 Aquests homes van emmagatzemar-hi armes i queviures,
hi guardaven el botí que havien arreplegat a Jerusalem:
així la convertiren en un parany perillós.

    36 Va ser una amenaça contra el temple,
un adversari cruel i constant per a Israel.

    37 Vessaren sang innocent al santuari
i el van profanar.

    38 Els habitants de Jerusalem hagueren de fugir
per culpa d’aquella gent.
Jerusalem esdevingué una colònia d’estranys,
estranya ella mateixa als seus propis fills.
Els qui l’habitaven la van abandonar,

    39 el seu santuari quedà desolat com un desert,
les seves festes es convertiren en dol,
els seus dissabtes, en escarni,
el seu honor, en menyspreu.

    40 La seva deshonra igualà l’antiga glòria.
La seva grandesa es tornà dol.

Antíoc IV prohibeix la religió dels jueus


    41 El rei imposà per decret que en tot el seu regne tots els pobles en formessin un de sol 42 i que cada un renunciés als costums propis. Totes les nacions paganes van acatar l’ordre del rei. 43 Fins i tot molts israelites van adoptar de bon grat la religió oficial: oferien sacrificis als ídols i profanaven el dissabte. 44 El rei va enviar missatgers a Jerusalem i als pobles de Judà amb ordres escrites que obligaven els seus habitants a adoptar uns usos estranys al país: 45 es prohibia d’oferir en el santuari holocaustos i altres sacrificis i libacions; s’ordenava que fossin profanats els dissabtes i les festes 46 i que el santuari i els objectes consagrats a Déu quedessin impurs. 47 Els jueus havien de construir altars, santuaris i temples per als ídols, sacrificar porcs i altres animals impurs, 48 deixar els seus fills sense circumcidar i fer-se detestables ells mateixos amb tota mena de pràctiques impures i de profanacions, 49 fins al punt d’oblidar la Llei de Moisès i capgirar-ne totes les prescripcions. 50 Qui no acatés l’ordre del rei seria condemnat a mort.
    51 En aquests mateixos termes va escriure el rei a tot el reialme. Va designar inspectors que vigilessin tot el poble jueu i ordenà que s’oferissin sacrificis pagans en tots i cada un dels pobles de Judà. 52 Molts del poble abandonaven la Llei de Moisès i col·laboraven amb aquells inspectors. La maldat que obraven en tot el país 53 obligava els israelites fidels a refugiar-se en tots els amagatalls que tenien.

Profanació del temple de Jerusalem


    54 El dia quinze del mes de quisleu de l’any cent quaranta-cinc, el rei va fer construir un altar, l’abominació devastadora, sobre l’altar dels holocaustos. Van construir també altars a les viles jueves dels voltants 55 i cremaven encens a les portes de les cases i a les places. 56 Els llibres de la Llei que trobaven, els esquinçaven i llançaven al foc. 57 Si descobrien algú que tenia a casa un Llibre de l’aliança i que vivia d’acord amb la Llei de Moisès, el decret del rei el condemnava a mort. 58 Abusant de la força, els partidaris del rei feien això, mes rere mes, als israelites que eren descoberts en les diverses poblacions. 59 El dia vint-i-cinc de cada mes oferien sacrificis sobre l’altar pagà construït damunt l’altar dels holocaustos. 60 Complint el decret, les mares que havien fet circumcidar els seus fills eren mortes 61 amb els nadons penjats al coll. Igualment mataven els seus familiars i els qui havien fet la circumcisió.
    62 Així i tot, molts israelites es van mantenir ferms i foren prou valents per a no menjar aliments prohibits per la Llei de Moisès. 63 Es van estimar més morir que no pas tacar-se amb aquella mena d’aliments i profanar així l’aliança santa. I, en efecte, van morir. 64 Va ser terrible el sofriment que hagué de patir Israel.