Segon llibre dels Macabeus - 10

Dedicació del temple de Jerusalem

    1 El Macabeu i els seus, sota el guiatge del Senyor, van recuperar el temple i la ciutat. 2 Enderrocaren els altars que els estrangers havien construït a la plaça pública i destruïren els altres llocs de culte. 3 Un cop purificat el temple, van construir-hi un nou altar. Encengueren foc amb pedres fogueres, i amb aquest foc van oferir sacrificis, després de dos anys de no oferir-ne cap. Cremaren encens, encengueren els gresols del canelobre i van presentar els pans d’ofrena. 4 Acabat tot això, es prostraren a terra, suplicant al Senyor que no els enviés mai més desgràcies com aquelles, i que si mai tornaven a pecar, els corregís ell mateix amb moderació, però que no els posés en mans de nacions blasfemes i bàrbares.
    5 La purificació del santuari es va escaure el dia vint-i-cinc del mes de quisleu, és a dir, el mateix dia que els estrangers havien profanat el temple. 6 Van celebrar l’esdeveniment amb alegria durant vuit dies, a la manera de la festa dels Tabernacles. Judes i els seus recordaven que poc temps abans havien celebrat la festa dels Tabernacles per coves i muntanyes, com si fossin bèsties salvatges. 7 Per això duien rams d’heura, branques verdes i palmes, tot cantant himnes al qui havia fet possible la purificació del seu temple. 8 I van decretar, amb un edicte sotmès a votació, que tot el poble jueu celebraria cada any aquests vuit dies.

El regnat d’Antíoc V Eupàtor. Èxits dels jueus ()

Suïcidi de Ptolemeu


    9 Fou, doncs, així com va acabar Antíoc, l’anomenat Epífanes. 10 Expliquem ara els fets que es refereixen a Antíoc Eupàtor, fill d’aquell impiu, limitant-nos a resumir les desastroses conseqüències de les seves guerres. 11 Tan bon punt va prendre possessió del seu regne, l’Eupàtor posà el govern de l’estat en mans d’un tal Lísies, governador general de Celesíria i de Fenícia, 12 en comptes de Ptolemeu, conegut amb el nom de Macró. Aquest home havia estat el primer a comportar-se de manera justa en el seu tracte amb els jueus, després de tantes injustícies com havien sofert. Ptolemeu havia cercat de governar-los pacíficament. 13 Però, justament per això, els anomenats amics del rei van acusar-lo davant l’Eupàtor; a més, a cada pas se sentia a dir traïdor perquè havia abandonat Xipre, que li havia estat confiada pel Filomètor, i s’havia passat a Antíoc Epífanes. I com que no podia mantenir amb dignitat el seu càrrec, es llevà la vida emmetzinant-se.

Derrotes dels idumeus


    14 Gòrgies, que ara era el governador militar de la regió, mantenia un cos de tropes mercenàries i aprofitava totes les ocasions per a atacar els jueus. 15 Al mateix temps, també els idumeus hostilitzaven els jueus des de les fortaleses estratègiques que ocupaven. A més, amb els fugitius que ells acollien, procedents de Jerusalem, feien el possible per fomentar l’estat de guerra. 16 Però el Macabeu i els seus homes, després d’haver fet pregàries públiques demanant a Déu que lluités al seu costat, es van llançar a la campanya contra les fortaleses dels idumeus. 17 Després d’uns atacs valerosos, van foragitar els qui defensaven les muralles i s’apoderaren de les posicions. Degollaven tots els qui queien a les seves mans, i en mataren gairebé vint mil.
    18 Tanmateix, almenys nou mil idumeus aconseguiren de refugiar-se en dues fortaleses imposants, amb tot allò que cal per a resistir un setge. 19 El Macabeu hi deixà, per a assetjar-les, Simó, Josep i Zaqueu amb el contingent de tropes necessari, i ell se n’anà cap a altres llocs on la urgència el reclamava. 20 Però alguns dels assetjats van subornar els soldats de Simó, afamats de diners, i es pogueren escapar al preu de setanta mil monedes de plata. 21 Quan el Macabeu ho va saber, va reunir els caps de les tropes i acusà els culpables de vendre els seus germans a preu de plata i d’haver deixat anar els qui lluitaven contra ells. 22 Judes va fer executar aquests traïdors i tot seguit s’apoderà de les dues fortaleses. 23 L’èxit acompanyava totes les seves accions militars. Entre les dues fortaleses, va matar més de vint mil homes.

Victòria sobre Timoteu i conquesta de Gaza


    24 Timoteu, el mateix que havia estat derrotat anteriorment pels jueus, va reunir tropes mercenàries en gran nombre. Féu venir també de l’Àsia un nombrós contingent de cavalleria i es presentà a Judea amb la intenció de conquerir-la per les armes. 25 Mentre Timoteu anava avançant, el Macabeu i els seus homes elevaven súpliques a Déu. Amb el cap cobert de terra i vestits amb roba de sac en senyal de dol, 26 es prostraren a terra al peu de l’altar. Demanaven a Déu que els fos favorable i que es convertís, tal com diu la Llei de Moisès, en enemic dels seus enemics i adversari dels seus adversaris.
    27 Acabada la pregària, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l’enemic a prop, es van aturar. 28 L’endemà, a la primera llum del dia, entaularen batalla. Els uns, per a aconseguir la victòria i el triomf, confiaven en l’auxili del Senyor, a més del propi valor. Els altres comptaven amb la seva ràbia com a guia en el combat. 29 En el moment més intens de la batalla, van aparèixer a la vista dels enemics cinc homes resplendents que venien del cel i muntaven uns cavalls amb brides d’or. Aquells homes es van posar al capdavant dels jueus. 30 Dos d’ells es van col·locar a banda i banda del Macabeu protegint-lo amb les seves armes i fent-lo invulnerable. Disparaven llamps com fletxes contra els enemics, de manera que aquests, enlluernats i desconcertats, es dispersaren plens de confusió. 31 Van ser degollats vint mil cinc-cents soldats d’infanteria i sis-cents de cavalleria.
    32 El mateix Timoteu hagué de refugiar-se a la fortalesa de Guèzer, molt ben protegida, que estava sota el comandament de Quèrees. 33 Però els homes del Macabeu, plens d’eufòria, van assetjar la fortalesa durant quatre dies. 34 Mentrestant, els assetjats, refiats de la seguretat del lloc, no paraven de proferir blasfèmies i paraules impies. 35 Però el cinquè dia, a trenc d’alba, vint joves de l’exèrcit del Macabeu, encesos de ràbia per aquelles blasfèmies, es van llançar a l’assalt de la muralla amb un coratge heroic. Enduts per un furor salvatge, mataven a tort i a dret tots els qui els sortien al pas. 36 D’altres van atacar igualment els assetjats per l’altre costat de la fortalesa, van calar foc a les torres i així cremaren de viu en viu aquells blasfems. Uns altres, encara, van rebentar les portes i van permetre que la resta de les tropes entrés a la ciutat i l’ocupés. 37 Timoteu s’havia amagat en una cisterna, però fou descobert i va ser executat juntament amb el seu germà Quèrees i amb Apol·lòfanes.
    38 Després d’aquestes gestes, els jueus beneïen el Senyor amb himnes i càntics de lloança perquè havia afavorit tan magníficament Israel, donant-li la victòria.