Segon llibre dels Macabeus - 13

Campanya d’Antíoc V i Lísies. Execució de Menelau

    1 L’any cent quaranta-nou, arribà a Judes i als seus homes la nova que Antíoc Eupàtor marxava contra Judea amb un gran exèrcit, 2 acompanyat de Lísies, el seu tutor i cap de govern del reialme. Cada un comandava un exèrcit grec de cent deu mil soldats d’infanteria, cinc mil tres-cents de cavalleria i vint-i-dos elefants, i encara tres-cents carros de guerra armats de tallants a les rodes. 3 Menelau també es va afegir a l’expedició, i amb molta astúcia animava Antíoc a prosseguir-la, no perquè li importés el bé de la pàtria sinó perquè esperava de recuperar el càrrec de gran sacerdot. 4 Però Déu, el Rei dels reis, va desvetllar la ira d’Antíoc contra aquell criminal. I així, quan Lísies li va demostrar que Menelau era el culpable de totes les calamitats presents, Antíoc va ordenar que el duguessin a Berea i l’executessin segons el costum d’aquell lloc. 5 En aquell indret hi ha una torre de vint-i-tres metres d’alt, plena de cendra. La torre té un dispositiu giratori, inclinat de tots cantons cap a la cendra. 6 Quan algú és declarat culpable de saquejar temples o d’haver comès algun altre delicte particularment greu, l’executen fent-lo pujar en aquell dispositiu perquè caigui daltabaix. 7 Aquesta fou la sort reservada a l’infidel Menelau, que el privà fins i tot de ser enterrat. 8 Ben merescut s’ho tenia! Ell que havia comès tants pecats quan oficiava a l’altar, la cendra i el foc del qual són purs, ara a la cendra va trobar la mort.

Èxit dels jueus a Modín


    9 El rei continuava la marxa animat de bàrbares intencions, disposat a tractar els jueus encara pitjor que el seu pare. 10 Judes, que ho va saber, demanà al poble que invoqués nit i dia el Senyor perquè acudís en el seu ajut, sobretot llavors 11 que els volien privar de la Llei de Moisès, de la pàtria i del temple sant, i també perquè el Senyor no deixés en mans d’aquells pagans infames el seu poble que tot just llavors coneixia un moment de respir. 12 I així ho van fer tots conjuntament: prostrats a terra sense interrupció durant tres dies, suplicaven al Senyor misericordiós plorant i dejunant. Després Judes els dirigí unes paraules d’encoratjament i els va ordenar que estiguessin a punt d’actuar. 13 En una reunió a part amb els ancians, decidí de posar-se en marxa i afrontar amb l’ajuda de Déu la situació, abans que l’exèrcit del rei no entrés a Judea i s’apoderés de la ciutat de Jerusalem. 14 Confiant, doncs, al creador del món el resultat de la campanya, va encoratjar els seus homes a batre’s heroicament fins a la mort per les lleis, pel temple, la ciutat, la pàtria i les institucions. Judes va fer acampar l’exèrcit als voltants de Modín 15 i va donar-los com a contrasenya «Victòria de Déu». Llavors, de nit, amb un escamot de joves escollits d’entre els més valents, va atacar el punt del campament on hi havia la tenda reial. Va matar uns dos mil homes i va traspassar l’elefant principal i l’home que el menava. 16 Després de sembrar el pànic i la confusió en el campament, Judes i els seus homes es retiraren victoriosos. 17 Ja despuntava el nou dia quan, gràcies a la protecció del Senyor, van acabar d’aconseguir aquell triomf.

Antíoc V pacta amb els jueus


    18 Aquest primer tast de l’audàcia dels jueus va fer decidir el rei a apoderar-se amb astúcia de les seves posicions. 19 S’acostà, doncs, a Betsur, una plaça jueva ben fortificada, però fou rebutjat; tornà a la càrrega, però fou derrotat. 20 De fet, Judes feia arribar als assetjats tot el que necessitaven. 21 Però Ròdoc, un soldat de l’exèrcit jueu, passava informació secreta a l’enemic. Descobert i agafat, va ser executat. 22 El rei tornà a parlamentar amb els de Betsur, els va oferir la pau i va acceptar l’acord. Després es retirà. 23 El rei va atacar encara Judes i els seus homes, però fou derrotat. Mentrestant Filip, que Antíoc havia deixat a Antioquia com a cap del govern, es revoltà. La notícia trasbalsà el rei. Inicià negociacions amb els jueus, els va fer concessions i s’avingué amb jurament a totes les seves condicions. I com a signe de reconciliació va oferir un sacrifici i demostrà el seu respecte al temple mostrant-se molt generós. 24 Va rebre amistosament el Macabeu i deixà Hegemònides com a governador des de Ptolemaida fins al territori dels gerrencs. 25 Després se’n tornà a Ptolemaida, però els seus habitants, irritadíssims pel tractat de pau amb els jueus, reclamaven l’anul·lació dels acords. 26 Llavors Lísies va pujar a la tribuna i va justificar el tractat tan bé com va saber. Reeixí a convèncer la gent i a calmar-los, i a fer-los acceptar els acords. Després se’n tornà a Antioquia.
Així s’acaba la història de la invasió i retirada del rei Antíoc.

El regnat de Demetri I Soter. Derrota de Nicànor ()

Demetri I aconsegueix la corona. Intervenció d’Àlcim