Saviesa - 5

    1 Llavors el just estarà dret, confiat i segur davant els impius que l’afligien i es burlaven dels seus sofriments. 2 Veient-lo salvat quan no s’ho esperaven, quedaran esbalaïts, esglaiats i consternats. 3 Angoixats i abatuts, es diran els uns als altres amb recança:
    4 «Aquest era el motiu de les nostres burles, l’objecte dels nostres sarcasmes! Que n’érem, d’insensats! El seu viure ens va semblar una bogeria; una infàmia, la seva mort. 5 Com és que ara figura entre els fills de Déu i participa de l’heretat dels àngels? 6 Érem nosaltres els qui anàvem errats, lluny del camí de la veritat. La llum de la justícia no ens ha il·luminat. El sol no ha sortit per a nosaltres. 7 Ens hem atipat de seguir sendes de mal i perdició, hem travessat deserts sense cap ruta; però no hem volgut conèixer el camí del Senyor. 8 De què ens ha servit el nostre orgull? De què ens han servit la riquesa i l’arrogància? 9 Tot allò ha passat com una ombra, com un rumor que aviat s’oblida. 10 Ha passat com una nau que solca la mar agitada: no queda rastre del seu pas ni deixant de la quilla entre les ones. 11 Se n’ha anat com l’ocell que vola pels aires i no deixa cap senyal del seu vol: remor d’ales que baten l’aire invisible, esquinçat pel fueteig del seu pas, però sense cap marca del seu camí. 12 Ha fugit com la fletxa disparada contra el blanc: l’aire tallat s’ajunta a l’instant i no es coneix la ruta que ha seguit. 13 Així som nosaltres: tot just nascuts ja ens eclipsem, sense que puguem presentar cap rastre de virtut. La nostra maldat ens consumeix.»
    14 L’esperança de l’impiu és com la palla que el vent s’enduu, com les agulles de gebre que s’emporta la tempesta, com el fum que el vent esvaeix, com el record de l’hoste d’un dia, que avui ve i demà se’n va.

La recompensa dels justos


    15 Però els justos viuen per sempre. El Senyor els guarda la recompensa, l’Altíssim vetlla per ells. 16 Per això rebran de mans del Senyor les insígnies reials, una diadema magnífica. La dreta del Senyor els protegirà, el braç del Senyor els farà d’escut. 17 Ell es vestirà de zel per a combatre, armarà la creació per a atacar els enemics; 18 es posarà la cuirassa de la justícia, i com a casc, el judici imparcial; 19 prendrà l’escut invencible de la santedat, 20 empunyarà l’espasa tallant del seu enuig. El món sencer lluitarà al seu costat contra els insensats. 21 Els núvols, com un arc tibat, tiraran els llamps cap al blanc amb punteria; 22 com ballestes, dispararan furients la calamarsa. Les onades de la mar s’alçaran contra ells, les aigües abismals els negaran sense compassió. 23 Bufarà un vent poderós, els ventarà com l’huracà. La maldat haurà provocat la devastació de la terra, les males accions hauran fet que sigui derrocat el tron dels poderosos.

Elogi de la Saviesa (6-9)

Els reis, a l’escola de la Saviesa