Saviesa - 7

    1 Jo també sóc un home mortal igual que els altres, descendent del primer home, que va ser modelat de la terra. El meu cos prengué forma en les entranyes maternes 2 i fins al desè mes la sang de la mare li anà donant consistència. Havia sortit de la semença d’un home entre els plaers de l’amor. 3 En néixer, vaig aspirar l’aire que tothom respira i m’acollí la mateixa terra que acull tothom. Com un nadó qualsevol, vaig fer plorant el primer crit. 4 Em vaig criar entre bolquers, envoltat d’atencions. 5 Cap rei no ha començat a existir de manera diferent. 6 Tothom entra així a la vida, tothom en surt igual.
    7 Per això vaig pregar a Déu, i ell em donà l’enteniment, vaig invocar-lo i em vingué l’esperit de Saviesa. 8 La prefereixo a ceptres i trons, i al seu costat tinc la riquesa per no res. 9 Ni tan sols la puc comparar a les pedres precioses, perquè al seu davant tot l’or del món és un grapat de sorra, i la plata no valdria més que el fang. 10 Me l’estimo més que la salut i la bellesa; he decidit que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai.
    11 Amb ella m’han vingut tots aquests béns, ja que duia a les mans riqueses incomptables. 12 Jo gaudia de tots els béns que la Saviesa em portava, però encara no sabia que ella els havia engendrat. 13 El que he après sense engany, ho comunico sense recança: les seves riqueses, no les amago. 14 Ella és per als homes un tresor inestroncable: els qui el posseeixen s’atrauen l’amistat de Déu, ja que els dons que provenen de l’educació fan que els homes siguin agradables als seus ulls.

Els ensenyaments de la Saviesa


    15 Que Déu em concedeixi de parlar assenyadament i pensar d’una manera digna dels dons que he rebut d’ell, ja que és ell qui guia cap a la Saviesa i qui fa tornar els savis al camí dret. 16 Nosaltres i les nostres paraules, amb tot l’enteniment i tota la destresa, estem a les seves mans. 17 Ell m’ha donat, doncs, el coneixement exacte de la realitat. M’ha ensenyat l’estructura de l’univers i les propietats dels elements, 18 el principi, l’entremig i la fi del temps, el pas dels solsticis i el canvi de les estacions, 19 el curs de l’any i les posicions dels estels, 20 la natura de les bèsties i l’instint dels animals feréstecs, l’impuls violent dels esperits i els pensaments dels homes, les classes de plantes i les virtuts medicinals de les arrels. 21 Tot ho sé: la cara oculta i la visible. 22 La Saviesa que organitza l’univers m’ho ha fet conèixer.

Naturalesa de la Saviesa

22
La Saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic, múltiple, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, amic del bé, perspicaç,
23 lliure d’impediments, benvolent, humanitari, sòlid, segur, tranquil, que tot ho pot i tot ho vigila, un esperit que penetra tots els esperits, per més intel·ligents, purs i subtils que siguin. 24 Res no es mou tan fàcilment com la Saviesa: com que és pura, passa i penetra pertot arreu. 25 És una exhalació del poder de Déu, irradiació puríssima de la glòria del Totpoderós, i per això cap brutícia no s’hi pot introduir. 26 És un reflex de la llum eterna, mirall immaculat de l’acció de Déu, imatge de la seva bondat. 27 La Saviesa, que és única, ho pot tot; mai no canvia, però tot ho renova. A cada generació entra en les ànimes santes i en fa profetes i amics de Déu. 28 Déu estima només els qui conviuen amb la Saviesa. 29 És més radiant que el sol i supera tota l’estelada. I, comparada amb la llum del dia, la supera fora mida, 30 perquè el dia deixa pas a la nit, però la maldat no pot res contra la Saviesa.