Saviesa - 10

    1 La Saviesa va guardar el pare del món, el primer a ser modelat, el qui fou creat tot sol. Ella el va rescatar quan va caure en la culpa, 2 i li donà poder per a dominar-ho tot. 3 Però un home dolent, cec d’ira, es va apartar de la Saviesa i es perdé a si mateix amb la seva ràbia fratricida. 4 I quan per culpa d’ell el diluvi va inundar la terra, la Saviesa la va salvar una altra vegada, guiant el just sobre l’aigua en una vulgar embarcació.

La Saviesa salva Abraham i Lot


    5 Després, quan les nacions es posaren d’acord per a fer el mal i foren dutes a la confusió, la Saviesa va trobar un home just, el va guardar irreprensible i el va fer fort, malgrat la tendresa que sentia pel seu fill. 6 Igualment, mentre morien els pecadors, la Saviesa salvava el just fugitiu del foc que plovia sobre les cinc ciutats. 7 Resten encara com a testimonis de la seva maldat una terra erma i fumejant, unes plantes amb uns fruits que les estacions no fan madurar, i una columna de sal dreçada com a monument perenne d’una persona que no va creure. 8 Els qui van prescindir de la Saviesa sofriren un doble mal: esdevingueren incapaços de conèixer el bé i, a més, van deixar a la posteritat un record de la seva niciesa, que no els permet ni tan sols dissimular les seves faltes. 9 En canvi, la Saviesa va salvar de la desgràcia els seus servidors.

La Saviesa guia Jacob


    10 Ella, encara, va conduir pel bon camí el just quan s’escapava del ressentiment del seu germà, li mostrà la reialesa de Déu i li va donar el coneixement de les coses santes. Li assegurà l’èxit dels seus afanys i va multiplicar els fruits del seu treball. 11 Quan l’avarícia dels seus explotadors l’oprimia, la Saviesa li féu costat i l’enriquí. 12 El va guardar dels enemics i el va protegir dels seus paranys. El proclamà vencedor en una lluita aferrissada, perquè entengués que no hi ha res més fort que la fidelitat a Déu.

La Saviesa no abandona Josep


    13 La Saviesa no va abandonar el just que havia estat venut com a esclau i el preservà del pecat. 14 Baixà amb ell al calabós, però no va permetre que es quedés empresonat, sinó que li va procurar el ceptre reial i l’autoritat sobre els mateixos que l’oprimien. Així demostrà la falsedat dels seus calumniadors i li va donar una glòria eterna.

La Saviesa treu Israel d’Egipte


    15 La Saviesa va salvar, encara, el poble sant, un llinatge irreprotxable, de les mans d’una nació opressora. 16 Va entrar en l’esperit d’un servent del Senyor que, amb signes i prodigis, va plantar cara a reis temibles. 17 Donà al poble sant el premi dels seus durs treballs i els va menar per un camí meravellós: de dia era per a ells ombra protectora, claror d’estels durant la nit. 18 Els féu travessar el Mar Roig, obrint-los pas pel mig de les aigües profundes; 19 però va enfonsar-hi els enemics i després els llançà fora des del fons de l’oceà. 20 Així els justos pogueren espoliar-los i van celebrar, Senyor, el teu sant nom, lloaren unànimes la teva mà victoriosa. 21 Perquè la Saviesa obre els llavis dels muts i destrava la llengua dels infants.