Saviesa - 11

    1 Ella, encara, va coronar amb èxit les seves empreses per mitjà d’un sant profeta. 2 Van travessar un desert inhabitable i plantaren els campaments en indrets intransitats. 3 Van fer front als enemics, van defensar-se dels adversaris.

La set dels israelites i la set dels egipcis


    4 Quan patien set, et van invocar, Senyor, i els feres rajar aigua d’una roca abrupta; una pedra dura calmà la seva set. 5 I així, allò mateix que havia servit per a castigar els seus enemics, es convertí per a ells en una font de beneficis a l’hora de la necessitat.
    6 En comptes d’un riu inestroncable que baixava enterbolit de fang i sang, 7 com a càstig d’un decret infanticida, els vas donar aigua abundant quan menys s’ho esperaven; 8 així, amb la set d’aquell moment els feies veure com havies castigat els enemics. 9 Amb aquesta prova, simple correcció inspirada per l’amor, van comprendre els turments a què sotmets els impius quan els jutges amb rigor. 10 Vas provar els teus com un pare que avisa el fill; als altres, en canvi, els vas demanar comptes com un rei sever que condemna. 11 I sofrien igualment, tant els qui vivien enmig dels teus com els qui en vivien lluny: 12 una doble tristesa els afligia quan recordaven, gemegant, els fets passats. 13 D’una banda, perquè veien que allò mateix que havia servit per a castigar-los es convertia en un benefici per als israelites; i així reconeixien, Senyor, que tu intervenies. 14 D’altra banda, perquè aquell infant que havia estat exposat i que, més endavant, havien despatxat enmig d’escarnis, acabava omplint-los d’admiració. La set que van patir fou ben diferent de la dels justos.

Déu castiga amb mesura els egipcis, adoradors d’animals


    15 El seu error els desencaminà i conduí els seus pensaments insensats a donar culte a rèptils irracionals i a bestioles abjectes; per això tu els vas castigar enviant-los una plaga d’animals irracionals, 16 perquè comprenguessin que l’home és castigat per allò mateix amb què peca.
    17 Al teu poder omnipotent, que havia creat el món a partir d’una matèria informe, li era ben fàcil d’enviar-los una munió d’óssos o de lleons furiosos, 18 o de crear expressament unes bèsties ferotges i mai vistes: uns monstres que exhalessin un foc abrusador o llancessin infectes bafarades de fum, amb uns ulls espurnejant llampecs esfereïdors, 19 animals mortífers capaços no tan sols d’esclafar-los, sinó fins i tot de fer-los morir d’esglai amb una sola llambregada. 20 Però ni aquestes bèsties no calien: els podies abatre d’un sol buf, perseguint-los amb el teu cop justicier o ventant-los amb el teu alè poderós. Tanmateix, tu has volgut disposar-ho tot amb mesura comptada i ponderada.

Déu poderós i compassiu


    21 Sempre que vols, pots desplegar la teva força. Qui podria resistir el poder del teu braç? 22 El món sencer al teu davant és com el pes menut que tot just desnivella la balança, com la gota de rosada que cau a terra a trenc d’alba. 23 Però, justament perquè ho pots tot, tens misericòrdia de tothom i apartes la mirada dels pecats dels homes, perquè puguin penedir-se. 24 És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. 25 Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l’existència? 26 Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida.