Saviesa - 12

    1 El teu alè immortal és present en tots els éssers.

Càstig contra els habitants de Canaan


    2 Per això tu corregeixes de mica en mica els transgressors: els recordes allò mateix amb què han pecat i d’aquesta manera els amonestes perquè s’allunyin del mal i creguin en tu, Senyor. 3 Fou així com els antics pobladors de la teva terra santa 4 se’t feren odiosos per les seves pràctiques abominables: es dedicaven a bruixeries i a cultes infames, 5 assassinaven infants sense cap mena de pietat, feien banquets de carn i sang humanes on fins i tot devoraven les entranyes; eren gent agafada en plena orgia de ritus iniciàtics, 6 pares que mataven els propis fills indefensos. A tots ells havies decidit de fer-los morir a mans dels nostres avantpassats, 7 perquè la terra que tu estimes més que totes pogués acollir uns fills de Déu dignes d’habitar-la. 8 Doncs bé, fins i tot a aquesta gent, homes al capdavall, també vas tractar-los amb mirament i vas enviar-los vespes, avantguarda del teu exèrcit, perquè només els destruïssin de mica en mica. 9 Hauries pogut fer que, en una batalla, aquests impius caiguessin en mans dels justos. Hauries pogut destrossar-los tot d’una amb bèsties ferotges o amb una sola ordre terminant. 10 Però no ho vas fer. Aplicant pas a pas la teva justícia, els donaves una ocasió de penedir-se, encara que sabies que eren dolents de mena, amb una malícia innata, i que no canviarien mai de pensament: 11 eren una nissaga maleïda des dels seus orígens.
I si ajornaves el càstig pels seus pecats, no era per por de ningú.
12 Qui gosaria demanar-te comptes del que fas? Qui s’oposaria al teu judici? Qui t’acusaria de destruir unes nacions que tu mateix has creat? Qui vindria a declarar contra tu per defensar uns homes culpables? 13 Però tu vetlles per tothom i no hi ha cap altre déu a qui hagis de demostrar que has jutjat amb rectitud. 14 Ni tampoc cap rei ni cap sobirà no et podria desafiar defensant els qui tu has castigat.

El perquè de la justícia de Déu


    15 Tu, que ets just, governes l’univers amb justícia i consideres cosa indigna del teu poder condemnar o castigar cap innocent. 16 Perquè ets fort, ets just, i perquè ets el sobirà de tots, tractes tothom amb clemència. 17 Tan sols mostres la teva força a qui no creu en la plenitud del teu poder, i confons l’arrogància dels qui, coneixent-lo, gosen desafiar-lo. 18 Tu disposes de la força, i per això jutges amb clemència i ens governes amb molt mirament. Tens el poder a l’abast sempre que vols.

La lliçó del capteniment de Déu


    19 Obrant així, has ensenyat al teu poble que el just ha de ser amic dels altres homes, i alhora has omplert els teus fills d’esperança, ja que els dónes l’oportunitat de penedir-se dels pecats. 20 Has castigat amb molta discreció i paciència els enemics dels teus fills que mereixien la mort, i els has donat temps i ocasió per a renunciar a la maldat. 21 Amb quin mirament, doncs, no jutjaràs els teus propis fills, tu que havies garantit als seus pares, amb juraments que acompanyaven aliances, unes promeses tan excel·lents! 22 I així, mentre flagel·les els nostres enemics de deu mil maneres, ens eduques perquè pensem en la teva bondat quan jutgem, i esperem en la teva misericòrdia a l’hora de ser jutjats.

La idolatria és una follia


    23 Per això vas turmentar aquells insensats que vivien una vida esgarriada, servint-te dels mateixos animals abominables que ells adoraven. 24 En efecte, s’havien esgarriat tant del camí dret que fins i tot van prendre com a déus els animals més vils i repugnants; es van deixar enredar com criatures sense seny, i 25 per aquest motiu els vas enviar un càstig grotesc com escau a infants sense ús de raó. 26 Però els qui no s’escarmentin amb renys de per riure rebran un càstig digne del poder de Déu. 27 Exasperats per aquelles bestioles que els feien sofrir, i veient-se castigats pels mateixos animalons que ells tenien per déus, van acabar reconeixent com a Déu veritable aquell que fins aleshores es negaven a conèixer. I és que el càstig suprem havia de caure damunt d’ells.