Saviesa - 17

Tenebres per als egipcis i llum per a Israel

    1 Senyor, que en són, de meravellosos, els teus judicis i difícils d’explicar! Per això es va esgarriar, aquella gent rebeca als teus ensenyaments.
    2 Aquells homes sense llei que estaven segurs de dominar el teu poble sant, ara s’havien tancat a casa, presoners de les tenebres, encadenats a una nit inacabable, privats de la teva eterna providència. 3 I quan es pensaven que el vel espès de l’oblit amagaria els seus pecats ocults, es van dispersar, víctimes d’un temor esgarrifós i d’al·lucinacions que els trasbalsaven. 4 Ni el racó que els aixoplugava no els defensava de la por: uns sorolls aterridors retrunyien pertot al seu voltant, mentre apareixien espectres tètrics amb cares llòbregues. 5 El foc no tenia prou força per a fer llum, ni tampoc la lluïssor espurnejant dels estels no gosava il·luminar aquella nit esgarrifosa. 6 Tan sols se’ls anava apareixent una foguera que s’encenia tota sola i que els omplia de terror. I quan desapareixia aquella visió, l’esgarrifament que tenien els feia veure les coses encara amb més por. 7 Els artificis de la màgia resultaven ser impotents i les seves pretensions de conèixer es desfeien en un ridícul complet. 8 Els qui havien assegurat que podien allunyar dels esperits malalts l’angoixa i el neguit, ara emmalaltien d’una por que feia riure. 9 I si bé no tenien cap motiu d’espant, el pas de les bestioles i el bufec dels rèptils bastaven per a espantar-los. 10 Morts de por, no gosaven ni mirar aquell aire tenebrós que no podien defugir.
    11 La maldat covarda es condemna ella mateixa, i quan la consciència l’acorrala, sempre veu més dificultats de les que hi ha. 12 Només hi ha por quan falla l’ajuda que ve de la raó. 13 Quan s’afebleix la confiança interior, es fa més insuportable no conèixer la causa d’allò que turmenta.
    14 Aquella nit, realment incapaç de fer cap mal, sorgida del més pregon de la mort, també aquesta incapaç de fer res, tothom dormia amb el mateix malson. 15 Ara els feien córrer fantasmes monstruosos, ara quedaven paralitzats i la seva ànima defallia, perquè de sobte s’abatia sobre ells un terror inesperat. 16 I així els qui es trobaven allà en aquell país queien per terra i quedaven tancats en una presó sense reixes. 17 Fossin camperols, pastors o jornalers que treballessin durament lluny dels pobles, tots quedaven atrapats per sorpresa i havien de suportar aquell contratemps fatal. 18 A tots els fermava la mateixa cadena de tenebres. El xiulet del vent, el cant harmoniós dels ocells en el brancatge espès, el curs de l’aigua rajant impetuosa, 19 el brogit de les pedres caient cingles avall, la cursa invisible d’animals saltironant, el bruel de les feres més salvatges, l’eco repetit a les fondalades de les muntanyes, tot això els deixava paralitzats de basarda. 20 Quan tot el món resplendia d’una llum esclatant i tothom s’ocupava sense traves dels seus treballs, 21 tan sols damunt d’ells s’estenia una nit pesant, imatge de les tenebres de la mort que els havien d’engolir. De fet, però, allò que els pesava no eren les tenebres, sinó ells mateixos.