Siràcida (Eclesiàstic) - 1

    1 Tota saviesa ve del Senyor
i és amb ell per sempre.

    2 ¿Qui pot comptar els grans de sorra dels mars,
les gotes de la pluja o els dies de l’eternitat?

    3 ¿Qui pot mesurar l’alçada del cel,
l’amplada de la terra, la profunditat de l’oceà?

    4 Abans de totes les coses va ser creada la saviesa,
la intel·ligència prudent existeix des de l’eternitat.

    5 La font de la saviesa és la paraula de Déu que és al cel;
la saviesa ens arriba per mitjà dels manaments eterns.

    6 A qui ha estat revelat l’origen de la saviesa?
Qui coneix el que ella ha fet?

    7 A qui ha estat donat de conèixer la saviesa?
Qui ha comprès la seva profunda experiència?

    8 Un de sol és savi, digne de tota veneració:
el Senyor, que seu en el seu tron.

    9 És ell mateix qui ha creat la saviesa,
l’ha vista, l’ha mesurada
i l’ha escampada sobre totes les seves obres.

    10 L’ha donada amb generositat a tothom;
als qui l’estimen, els l’ha donada en abundància.
Estimar el Senyor és saviesa i això dóna glòria a l’home;
el Senyor reparteix la saviesa als qui el veuen.

Venerar el Senyor és primícia de saviesa


    11 Venerar el Senyor dóna glòria i honor,
és una gran joia i és corona de goig ple.

    12 Venerar el Senyor alegra el cor,
dóna joia, goig i llarga vida.
Venerar el Senyor és un do del mateix Senyor,
que condueix l’home pels camins de l’amor.

    13 Al qui venera el Senyor, tot li anirà bé fins a la fi,
serà beneït fins al dia de la mort.

    14 Venerar el Senyor és primícia de saviesa,
ell l’ha creada en els fidels des del si de la mare.

    15 La Saviesa ha niat des de sempre entre els homes
i serà sempre fidel als humans.

    16 Venerar el Senyor és la plenitud de la saviesa;
l’abundor dels seus fruits embriaga els homes,

    17 els omple la casa de tot el que desitgen,
i els graners amb els seus mateixos fruits.

    18 Venerar el Senyor és el coronament de la saviesa,
fa florir la pau i la bona salut.
Una cosa i l’altra són dons de Déu que porten a la pau;
ell omple d’honor els qui l’estimen.

    19 Escampa, com la pluja, saber i intel·ligència,
i dóna grans honors als qui la posseeixen.

    20 L’arrel de la saviesa és venerar el Senyor,
i els seus fruits són llarga vida.

    21 Venerar el Senyor allunya els pecats,
i ser-li fidel fa decantar el seu enuig.

Saber dominar-se


    22 No es pot pas aprovar la indignació injusta,
perquè l’impuls de la indignació porta a la ruïna.

    23 L’home pacient se sap controlar fins al moment oportú,
i a la fi li ve l’alegria;

    24 es guarda les paraules fins a l’hora justa,
i tothom celebra el seu seny.

Obrar com plau a Déu


    25 Entre els tresors de la saviesa hi ha proverbis molt savis,
però adorar Déu repugna al pecador.

    26 Tu, si cerques la saviesa, practica els manaments,
i Déu te la donarà.

    27 La veneració del Senyor és saviesa i instrucció,
a ell li plauen la fidelitat i la dolcesa.

    28 No posis mala voluntat a venerar el Senyor,
no t’acostis a ell amb dobles intencions.

    29 No siguis deslleial amb els altres
i vigila sempre les teves paraules.

    30 No t’exalcis a tu mateix, si no vols caure
i cobrir-te de vergonya:
el Senyor descobrirà els teus secrets
i t’humiliarà enmig de l’assemblea,
perquè no has volgut venerar el Senyor
i tens el cor ple de falsedat.