Siràcida (Eclesiàstic) - 4

    1 Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.

    2 No facis sofrir l’home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.

    3 No empitjoris la situació d’un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.

    4 No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.

    5 No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;

    6 perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.

    7 Fes-te estimar de la comunitat,
sigues respectuós envers les autoritats.

    8 Escolta el pobre amb atenció,
respon-li amablement quan et saludi.

    9 Allibera l’oprimit del poder de l’opressor,
no tinguis por si has de fer justícia.

    10 Sigues com un pare per als orfes
i com un marit per a la seva mare,
i seràs com un fill de l’Altíssim,
que t’estimarà més que la qui t’ha engendrat.

La Saviesa i el seu guiatge


    11 La Saviesa porta els seus fills als honors més alts
i té cura d’aquells qui la cerquen.

    12 Estimar la Saviesa és estimar la vida;
els qui de bon matí es lleven per cercar-la seran omplerts de joia.

    13 El qui arriba a posseir-la heretarà la glòria;
arreu on vagi, el Senyor el beneirà.

    14 Servir-la és donar culte al Déu sant;
qui l’estima és estimat pel Senyor.

    15 Qui escolta la Saviesa judicarà el món sencer,
qui s’hi acosta viurà segur.

    16 Qui confia en la Saviesa la tindrà en herència,
i els seus descendents la conservaran en possessió.

    17 Al principi, la Saviesa anirà amb ell fent giragonses,
li farà venir por i tremolor,
l’aclapararà amb la seva disciplina
i, fins al dia que li tindrà confiança,
el posarà a prova amb les seves exigències.

    18 Però després retornarà tot seguit cap a ell,
l’alegrarà i li revelarà els seus secrets.

    19 En canvi, si s’esgarria del seu camí,
la Saviesa l’abandonarà i el deixarà a la seva perdició.

Autèntic i fals ()

La falsa i l’autèntica vergonya


    20 Examina les situacions i guarda’t del mal,
que no t’hagis d’avergonyir de tu mateix.

    21 Perquè avergonyir-se de certes coses porta al pecat,
mentre que avergonyir-se d’altres dóna glòria i favor.

    22 No siguis parcial, que això et perjudica,
però que l’excessiu respecte pels altres no et porti al mal.

    23 No t’estiguis de parlar quan sigui necessari
ni amaguis la teva saviesa per aparentar modèstia,

    24 perquè la teva saviesa es coneixerà per les teves paraules,
i la teva instrucció, per allò que diràs.

    25 No contradiguis el que és veritat;
al contrari, avergonyeix-te de la teva ignorància.

    26 No pots pas impedir que corri un riu:
no t’avergonyeixis tampoc de confessar els teus pecats.

    27 No et deixis doblegar per un estúpid
ni tinguis miraments pel poderós.

    28 Lluita per la veritat fins a la mort;
Déu, el teu Senyor, combatrà per tu.

    29 No siguis arrogant a l’hora de parlar,
i gandul i deixat a l’hora de fer les coses.

    30 No siguis com un lleó per als de casa teva
ni et comportis com un il·lús amb els teus criats.

    31 No siguis dels qui paren la mà a l’hora de rebre
i, a l’hora de donar, la tanquen.