Siràcida (Eclesiàstic) - 14

    1 Feliç l’home que no rellisca amb les seves paraules
i que no és turmentat per la tristesa dels pecats!

    2 Feliç aquell a qui la seva consciència no condemna
i que no ha perdut l’esperança!

Ús de les riqueses


    3 De què li serveix la riquesa, a l’avar?
I a l’envejós, de què li serveixen els tresors?

    4 Qui acumula béns, privant-se a si mateix, acumula per a d’altres,
perquè, dels seus béns, uns altres en viuran luxosament.

    5 El qui és gasiu amb si mateix, ¿amb qui serà generós,
ell que no és capaç de fruir ni d’allò que té?

    6 Ningú no és pitjor que el qui es tortura a si mateix:
això sol és la paga de la seva maldat.

    7 Fins si fa el bé, és perquè no se n’adona,
i encara, a l’últim li surt la seva maldat.

    8 Amb la seva mirada envejosa, no és bo per a res,
i menysprea la gent girant-los la cara.

    9 Els ulls ambiciosos de l’avar
no estan mai satisfets amb el que té,
perquè la injustícia el corseca per dins.

    10 Malvat com és, es torna avar fins i tot en el pa,
en manca a la seva pròpia taula.

    11 Fill meu, en la mesura que puguis, tracta’t bé,
i presenta al Senyor ofrenes dignes d’ell.

    12 Recorda que la mort no pot trigar
i que la data fixada t’és desconeguda.

    13 Abans de morir fes bé a l’amic,
sigues generós amb ell i dóna-li tot el que puguis.

    14 No et privis del bon dia que passa
ni et deixis perdre cap desig legítim.

    15 ¿No deixaràs a un altre el fruit dels teus treballs?
I el fruit dels teus afanys, ¿no anirà repartit en herència?

    16 Regala i accepta regals, viu la vida,
que no cal pas buscar satisfaccions al país dels morts.

    17 Tothom ha d’envellir com un vestit;
aquesta és la llei eterna: «Has de morir.»

    18 Com les fulles ufanoses d’un arbre esponerós,
que unes cauen i altres creixen,
així són les generacions humanes:
l’una mor i l’altra neix.

    19 Tota obra humana es corromp i desapareix,
i el qui l’ha feta tindrà el mateix destí.

Cercar la saviesa


    20 Feliç l’home que es dedica a la saviesa
i que raona amb la seva intel·ligència,

    21 que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la saviesa
i pensa els seus secrets.

    22 Li segueix el rastre com un caçador
i es posa a l’aguait pels camins per on passa.

    23 Espia per les seves finestres
i va a escoltar a les seves portes.

    24 Acampa al costat de casa seva,
clava les estaques de la tenda en els seus murs.

    25 Para la tenda vora seu
i s’instal·la en un habitatge ple de benestar.

    26 Posa els seus fills sota la seva protecció,
es refugia sota les seves branques:

    27 l’ombra de la saviesa el protegeix de la calor
i s’instal·la en la seva gloriosa presència.