Siràcida (Eclesiàstic) - 15

    1 Qui venera el Senyor es comporta així
i qui es fa seva la Llei obté la saviesa.

    2 La Saviesa surt a trobar-lo com una mare,
l’acull com una esposa encara verge.

    3 L’alimenta amb el pa de la intel·ligència
i li dóna a beure la seva mateixa aigua.

    4 Si es recolza en ella no trontollarà,
si s’hi agafa fort no quedarà defraudat.

    5 La Saviesa li donarà un lloc d’honor entre els seus companys,
enmig de l’assemblea li posarà les paraules a la boca.

    6 Serà coronat enmig de joia i alegria
i rebrà per herència una fama eterna.

    7 Els insensats no podran posseir la saviesa,
els pecadors no la veuran mai.

    8 La saviesa es manté lluny dels orgullosos;
als mentiders, ni se’ls acudeix de pensar-hi.

    9 A la boca del pecador no li escau la lloança,
perquè no prové del Senyor.

    10 És sols en la saviesa que s’expressa la lloança,
perquè és el Senyor mateix qui la inspira.

La llibertat i el pecat ()

L’home és responsable dels seus actes


    11 No diguis: «M’he esgarriat per culpa del Senyor»,
perquè ell no fa pas allò que detesta.

    12 Tampoc no diguis: «Ell mateix m’ha portat a l’error»,
perquè no li fa cap falta un pecador.

    13 El Senyor detesta tota mena de mal,
i també el detesten els qui veneren el Senyor.

    14 Quan al principi Déu va fer l’home,
el va deixar lliure en les seves decisions.

    15 Si vols, pots obeir els seus manaments
i mantenir-te fidel en el que li plau.

    16 Ell t’ha posat al davant foc i aigua:
estén la mà cap on vulguis.

    17 Davant els homes ha posat la vida i la mort,
i darà a cadascú allò que cadascú escollirà.

    18 Perquè la saviesa del Senyor és immensa;
ell és molt poderós i ho veu tot.

    19 Té els ulls posats en els qui el veneren
i no ignora res del que fan els homes.

    20 No ha manat a ningú que fos un impiu,
no ha donat a ningú permís de pecar.