Siràcida (Eclesiàstic) - 19

    1 Un treballador que beu no serà mai ric,
i qui menysprea el poc que té, decaurà més cada vegada.

    2 El vi i les dones esgarrien fins i tot els homes intel·ligents,
i qui va amb prostitutes corre un risc encara més gran:

    3 per la seva temeritat la vida li serà arrabassada
i els cucs heretaran el seu cos podrit.

Domini de la llengua


    4 Qui dóna aviat la confiança és un cap buit,
qui peca es fa mal a si mateix.

    5 Qui es complau en el mal està condemnat,
però qui resisteix als plaers arriba al cim de la vida.

    6 Qui es domina la llengua viurà sense baralles
i qui avorreix la xafarderia fuig del mal.

    7 No repeteixis mai el que has sentit a dir
i no en sortiràs perjudicat.

    8 Ni a l’amic ni a l’enemic, no els expliquis res,
llevat que el silenci et fes còmplice del mal.

    9 Perquè l’altre, que t’escolta, no es fiarà més de tu,
i a la primera ocasió et mostrarà el seu menyspreu.

    10 ¿Has sentit a dir alguna cosa? Sepulta-la dintre teu.
Estigues tranquil, que no rebentaràs.

    11 L’estúpid, si no pot repetir el que ha sentit,
pateix com la partera per l’infant que ha de tenir.

    12 L’estúpid que guarda un secret,
el sent com una fletxa clavada a la cuixa.

    13 Parla amb l’amic, que potser no ha fet res del que diuen,
i si ho ha fet, procura que no hi torni més.

    14 Parla amb el veí, que potser no ha dit res del que conten,
i si ho ha dit, procura que no ho repeteixi.

    15 Parla amb l’amic, perquè sovint s’escampen calúmnies;
no et creguis tot el que diuen.

    16 A vegades es rellisca sense voler:
qui no ha pecat mai amb la llengua?

    17 Parla amb el teu proïsme abans d’amenaçar-lo
i fes lloc així a la Llei de l’Altíssim.

Veritable i falsa saviesa


    18 Venerar el Senyor és primordial perquè ell t’aculli;
la saviesa que prové d’ell ens obté el seu amor.

    19 Conèixer els manaments del Senyor és deixar-se educar per la vida.
Els qui fan allò que plau al Senyor
colliran els fruits de l’arbre de la immortalitat.

    20 Tota saviesa consisteix a venerar el Senyor,
i només hi ha saviesa quan es compleix la Llei
i quan es descobreix l’omnipotència de Déu.

    21 El criat que diu a l’amo: «No faré pas el que vols»,
encara que després ho faci, irrita aquell qui l’alimenta.

    22 Conèixer el mal no és pas saviesa,
i seguir els consells dels pecadors no és intel·ligència.

    23 Hi ha habilitats que són detestables;
el qui està mancat de saviesa és un insensat.

    24 Val més el curt d’intel·ligència que estima el Senyor
que no pas el molt intel·ligent que viola la Llei.

Les aparences


    25 Hi ha qui té un enginy molt fi per a cometre injustícies,
hi ha qui ho capgira tot per tenir la raó,
i n’hi ha que semblen savis perquè se saben justificar.

    26 Hi ha qui maquina de fer el mal ajupit i vestit de dol,
però per dins és ple d’engany;

    27 abaixa la cara i fa veure que no hi sent,
però, quan ningú no se n’adoni, et passarà al davant.

    28 Si no fa el mal és perquè li falten les forces,
però així que trobi l’ocasió l’aprofitarà.

    29 Un home es coneix pel seu aspecte,
i amb la cara que fa se sap si té seny.

    30 La manera de vestir, de riure,
de caminar, revelen quina mena d’home és.