Siràcida (Eclesiàstic) - 31 (34)

La dificultat de ser ric

    1 Les preocupacions no deixen dormir el ric
i l’insomni li fa perdre les forces.

    2 La preocupació de vetllar allunya la son,
és una malaltia greu que no deixa dormir.

    3 El ric es fatiga per amuntegar riqueses
i, quan reposa, s’atipa de plaers.

    4 El pobre es fatiga per viure enmig de privacions
i, quan reposa, cau en la misèria.

    5 Qui estima l’or no es manté pas innocent,
qui només busca el guany perd el bon camí.

    6 Molts han acabat malament per culpa de l’or:
s’han trobat de cara amb la ruïna.

    7 L’or és una barra que fa ensopegar els qui s’hi engresquen,
tots els insensats hi cauen.

    8 Feliç el ric que ha estat trobat irreprensible
i que no ha anat darrere l’or.

    9 Digueu qui és, que el proclamarem benaurat,
perquè ha fet coses admirables enmig del poble.

    10 ¿Qui ha passat aquesta prova i n’ha sortit airós?
Una persona així té motius de gloriar-se!
¿Qui podia transgredir la Llei i no l’ha transgredida?
¿Qui podia fer el mal i no l’ha fet?

    11 Quedaran consolidats els seus béns
i l’assemblea proclamarà la seva generositat.

Els banquets ()

La moderació a taula


    12 Quan estiguis assegut en una taula magnífica,
no badis la boca ni diguis:
«Quin munt de coses que hi ha!»

    13 Recorda que mirar amb avidesa és una cosa dolenta.
No ha estat creat res pitjor que l’ull;
per això plora en tantes ocasions.

    14 No allarguis la mà al menjar que un altre ha mirat,
no fos cas que topéssiu tots dos al moment d’agafar-lo.

    15 Pensa que, el que tu desitges, els altres també ho desitgen
i reflexiona abans de fer qualsevol gest.

    16 Sigues educat, menja del que et serveixin
i no siguis golafre, que no et facis avorrir.

    17 Sigues per educació el primer d’acabar
i no et mostris insaciable, que no quedis malament.

    18 Si estàs assegut en companyia de molts
no allarguis la mà primer que els altres.

    19 L’home ben educat, amb poc en té prou,
i així quan és al llit no ha d’esbufegar.

    20 Qui menja amb mesura té un son saludable,
es lleva de matí i sap el que es fa.
El golafre, en canvi, pateix d’insomni,
de vòmits i de mals de ventre.

    21 Si t’has vist obligat a menjar massa,
aixeca’t, vés a vomitar i et sentiràs descansat.

    22 Escolta’m, fill, no menyspreïs el que dic,
i a l’últim comprendràs que jo tenia raó.
Sigues moderat en tot el que facis
i no t’agafarà cap malaltia.

    23 Tothom parla bé de l’amfitrió generós
i dóna testimoni de la seva esplendidesa;

    24 però tota la ciutat critica el qui és mesquí a taula
i donen testimoni exacte de la seva gasiveria.

El vi


    25 Amb el vi no facis l’home,
que el vi n’ha perdut molts.

    26 La fornal prova el tremp de l’acer,
així el vi mostra el caràcter dels fanfarrons que es barallen.

    27 Per als homes, el vi és vida,
si es beu amb moderació.
Quina vida més dura quan no hi ha vi!
Al principi, Déu va crear el vi perquè fos l’alegria dels homes.

    28 El vi begut quan convé i amb mesura
és l’alegria del cor i la joia de l’ànima;

    29 però begut en excés dóna mal humor,
excita les persones i les fa entrebancar.

    30 L’embriaguesa enfurisma l’insensat fins que el fa caure:
li afebleix les forces i li fa prendre mal.

    31 En un convit amb bon vi, no facis retrets al veí,
i no te’n burlis, si està alegre;
no li diguis res que el pugui ofendre
i no l’amoïnis reclamant-li deutes.