Siràcida (Eclesiàstic) - 35 (32)

El culte autèntic

    1 Seguir la Llei de Déu val tant com presentar moltes ofrenes.
    2 Obeir els manaments és com oferir un sacrifici de comunió.
    3 Ser agraït és com una ofrena de flor de farina,
    4 i fer almoina als pobres és com oferir un sacrifici de lloança.
    5 Apartar-se del mal és agradable al Senyor,
apartar-se de la injustícia val tant com un sacrifici expiatori.

    6 Però no et presentis davant el Senyor amb les mans buides,
    7 ja que ell mateix ha prescrit tots aquests sacrificis.
    8 L’ofrena del just és com una ofrena de greix damunt l’altar,
la seva olor agradable arriba fins a l’Altíssim.

    9 El sacrifici que ofereix l’home just plau al Senyor,
i el Senyor no l’oblidarà mai.

    10 Sigues generós quan donis glòria al Senyor
i no li escatimis les primícies del teu treball.

    11 Presenta les ofrenes amb la cara alegre,
ofereix com a cosa santa el teu delme amb alegria.

    12 Dóna a l’Altíssim segons el que ell t’ha donat;
fes-ho amb cor generós, en la mesura que puguis,

    13 perquè el Senyor sap recompensar
i et tornarà set vegades el que li hauràs donat.

Déu és un jutge just


    14 No provis de subornar Déu amb els teus presents, que no els acceptarà;
    15 no comptis d’oferir un bé adquirit injustament,
perquè el Senyor és un jutge
per al qual el prestigi de les persones no compta.

    16 Déu no fa distinció de persones en perjudici del pobre,
sinó que escolta la pregària del qui pateix la injustícia.

    17 Ell no menysprea l’orfe que suplica
ni la viuda que es desfoga plorant.

    18 ¿No és cert que les llàgrimes de la viuda corren galtes avall
    19 i que ella aixeca el seu clam contra el qui la fa plorar?
    20 El qui adora el Senyor tal com ell vol és ben acollit,
i la seva pregària arriba fins al cel.

    21 També la pregària dels humils travessa els núvols
i no troba consol fins que arriba a terme,
no es retira fins que l’Altíssim l’atén

    22 i fa justícia a favor dels innocents.

Déu farà justícia

22
El Senyor no trigarà;
no tindrà més paciència amb els opressors del seu poble,
fins que haurà masegat l’esquena dels qui no tenen cor

    23 i haurà castigat les altres nacions;
fins que haurà exterminat tots els orgullosos
i haurà trossejat els ceptres dels injustos;

    24 fins que haurà donat a cadascú el que mereixen els seus actes
i haurà judicat les seves obres segons les seves intencions;

    25 fins que haurà fet justícia al seu poble
i, ple d’amor per ells, els haurà omplert d’alegria.

    26 La misericòrdia de Déu en temps de tribulació
és tan oportuna com els núvols de pluja en temps de secada.