Siràcida (Eclesiàstic) - 47

El profeta Natan i el rei David

    1 Després de Samuel vingué Natan,
que profetitzà en temps de David.

    2 Com en les víctimes de comunió,
el greix de les quals es reserva per al Senyor,
així David, entre tots els israelites, va ser posat a part.

    3 David va jugar amb óssos i lleons
com si fossin anyells i cabrits.

    4 De jove va matar el gegant
i tragué l’oprobi del poble:
va alçar la mà amb la pedra a la fona
i abaté l’orgull de Goliat.

    5 David va invocar el Senyor, l’Altíssim,
que donà força a la seva mà dreta;
així va eliminar aquell guerrer poderós
i féu aixecar el front del seu poble.

    6 Per això li atribuïren la glòria d’haver mort deu mil enemics.
El van lloar tot beneint el Senyor
i li oferiren la diadema reial,

    7 perquè va esclafar els enemics del voltant,
anorreà els filisteus, els seus adversaris,
i trencà el seu poder fins al dia d’avui.

    8 En totes les seves empreses va confessar el Déu sant,
l’Altíssim, i proclamà la seva glòria.
Amb tot el cor va entonar himnes
i estimà el qui l’havia creat.

    9 Va instituir cors de cantors amb arpes davant l’altar
perquè fessin ressonar dolces melodies;
i cada dia lloen el Senyor amb els seus cants.

    10 Va donar esplendor a les festes
i embellí les solemnitats a la perfecció:
el sant nom del Senyor havia de ser lloat,
i des de l’alba el temple ressonava de cants.

    11 El Senyor va perdonar a David els seus pecats
i va enaltir per sempre el seu poder;
li concedí una aliança reial
assegurant-li un tron gloriós a Israel.

Salomó


    12 Després de David pujà al tron un fill savi,
que gràcies al seu pare visqué en la prosperitat.

    13 Salomó regnà en temps de pau;
el Senyor li concedí la tranquil·litat per totes bandes,
perquè aixequés un temple dedicat al nom del Senyor
i preparés un santuari etern.

    14 Ah Salomó, que en fores, de savi, en la teva joventut!
Eres ple d’intel·ligència com un riu abundós.

    15 Vas penetrar amb l’esperit tota la terra;
els teus proverbis, tan profunds, cobrien tots els dominis.

    16 La teva fama va arribar a les illes més llunyanes,
i molts t’estimaven per la pau que els vas donar.

    17 El món sencer admirava els teus cants, les teves paràboles,
els teus proverbis i les teves respostes.

    18 En nom del Senyor Déu,
del qui és anomenat Déu d’Israel,
vas aplegar or com si fos estany,
acumulares plata com si fos plom.

    19 Però vas donar el teu cos a les dones,
vas permetre que et fessin esclau.

    20 Vas tacar la teva glòria
i profanares la teva descendència
atraient l’enuig diví sobre els teus fills
i fent caure damunt d’ells la teva insensatesa.

    21 Així la monarquia es dividí,
i d’Efraïm va sorgir un reialme rebel.

    22 Però el Senyor no renuncià a la seva misericòrdia
ni les seves promeses van caure en el buit:
no va eliminar els plançons del seu elegit,
no féu desaparèixer els descendents del qui l’havia estimat.
Va deixar una resta al poble de Jacob,
donà a David rebrots sortits d’ell.

Roboam i Jeroboam


    23 Quan Salomó va morir i fou sepultat amb els seus pares,
deixà en el tron un del seu llinatge,
que era curt d’enteniment, el més estúpid de tots:
Roboam, que amb les seves decisions provocà la revolta del poble.
També Jeroboam, fill de Nebat, va fer caure Israel,
indicant als d’Efraïm el camí del pecat.

    24 La gent d’Israel va pecar tant i tant
que foren deportats lluny del seu país:

    25 s’havien lliurat a tota mena de maldats,
fins que el càstig diví es va abatre damunt d’ells.