Siràcida (Eclesiàstic) - 49

El rei Josies

    1 El record de Josies és com una barreja aromàtica
preparada acuradament pel perfumista.
Parlar d’aquest rei és dolç com la mel,
és com la música en un banquet amb vins selectes.

    2 Ell va seguir el bon camí portant el poble a convertir-se
i extirpant la idolatria abominable i malèfica.

    3 Va inclinar el seu cor cap al Senyor
i en un temps d’impietat va reforçar la veritable religió.

Els últims reis de Judà i el profeta Jeremies


    4 Fora de David, Ezequies i Josies,
tots els reis van acumular les faltes,
ja que van abandonar la Llei de l’Altíssim.
Els reis de Judà desaparegueren,

    5 perquè van donar el seu poder a altres pobles
i el seu honor a una nació estrangera.

    6 Aquesta va incendiar la ciutat del temple del Senyor, l’elegida,
i els seus carrers van quedar deserts,

    7 com els havia anunciat Jeremies.
Ell havia estat maltractat,
ell, consagrat com a profeta en el si de la mare,
per a arrencar, destruir i enrunar,
però també per a construir i plantar.

El profeta Ezequiel


    8 Ezequiel va contemplar en visió la glòria de Déu,
que se li mostrà sobre el carro de querubins.

    9 Ezequiel es recordà dels enemics enmig de la tempesta
i va fer el bé als qui seguien els camins dreturers.

Els dotze profetes menors


    10 Que els ossos dels dotze profetes
rebrotin de la tomba,
ja que van donar coratge al poble de Jacob
i el van alliberar afermant-lo en la fidelitat i l’esperança.

Zorobabel i Jeixua


    11 Com podríem celebrar Zorobabel,
ell que fou com el segell personal que es porta a la mà dreta?

    12 El mateix es pot dir de Jeixua, fill de Jossadac.
Durant la seva vida van reconstruir el temple,
aixecaren un santuari consagrat al Senyor,
destinat a una glòria eterna.

Nehemies


    13 Nehemies també va deixar un gran record.
Ell va refer les muralles caigudes de la nostra ciutat,
restablí les portes amb els seus forrellats
i va reedificar les nostres cases.

Les grans figures dels primers temps


    14 Ningú no ha estat creat semblant a Henoc,
ja que Déu se’l va endur amb ell d’aquesta terra.

    15 Mai no ha nascut cap altre home com Josep,
que fou cap dels seus germans i sosteniment del seu poble.
Els seus ossos van rebre els honors més grans.

    16 Sem i Set foren il·lustres entre els humans;
però, per damunt de tots els éssers creats, hi ha Adam.