Siràcida (Eclesiàstic) - 50

El gran sacerdot Simó

    1 Simó, el gran sacerdot fill d’Onies,
durant la seva vida va reparar el temple
i manà de consolidar el santuari.

    2 Va fer posar els fonaments del mur doblat,
l’alt contrafort del recinte del temple.

    3 En el seu temps excavaren el dipòsit de l’aigua,
una cisterna d’un perímetre gran com el del «Mar».

    4 Desitjós d’evitar la ruïna del seu poble,
fortificà la ciutat contra un possible setge.

    5 Que n’era, de gloriós,
quan sortia de darrere la cortina del lloc santíssim
i feia la volta al santuari!

    6 Era com l’estel del matí enmig dels núvols,
com la lluna quan fa el ple els dies de gran festa;

    7 com el sol que resplendeix sobre el temple de l’Altíssim
i com l’arc iris que brilla entre núvols resplendents;

    8 com les roses en temps de primavera
i com els lliris al costat d’una font d’aigua;
com els cedres del Líban a l’estiu

    9 i com l’encens que crema a l’encenser;
com un vas d’or massís
ornat amb tota mena de pedres precioses;

    10 com una olivera carregada de fruit
i com un xiprer que s’enlaira fins als núvols.

    11 Així era Simó
quan es posava el vestit majestuós
i quedava revestit amb una esplendor perfecta;
quan pujava a l’altar sant
i omplia de glòria el recinte del santuari;

    12 quan rebia de mans dels sacerdots les porcions de les víctimes,
dret vora el fogar de l’altar,
envoltat d’una corona de germans,
com les branques d’un cedre del Líban,
com un cercle de troncs de palmeres,

    13 mentre tots els descendents d’Aaron,
amb els seus vestits majestuosos,
tenien a les mans l’ofrena del Senyor
davant tota l’assemblea d’Israel.

    14 Ell acomplia el seu servei litúrgic a l’altar
preparant l’ofrena de l’Altíssim totpoderós.

    15 Prenia el gerret
i feia la libació del vi, sang del raïm;
l’abocava al peu de l’altar
com una ofrena d’olor agradable a l’Altíssim, rei de l’univers.

    16 Llavors els altres descendents d’Aaron llançaven un gran crit
i feien sonar les trompetes de metall batut;
es deixava sentir un so poderós,
com a memorial davant l’Altíssim.

    17 Immediatament tot el poble alhora,
amb un mateix moviment, es prosternava amb el front fins a terra
i adorava el seu Senyor,
el Déu altíssim totpoderós.

    18 També els cantors el lloaven,
i una música encisadora omplia tot el temple.

    19 El poble suplicava al Senyor, l’Altíssim,
estava en pregària davant el Misericordiós,
fins que s’acabava el cerimonial del Senyor
i la litúrgia en honor d’ell es concloïa.

    20 Llavors Simó baixava de l’altar i alçava les mans
sobre tota l’assemblea dels israelites,
per donar de viva veu la benedicció del Senyor.
Ell tenia l’honor de pronunciar el seu nom.

    21 Llavors, per segona vegada, tots es prosternaven
i rebien la benedicció de l’Altíssim.

Pregària de benedicció


    22 I ara beneïu el Déu de l’univers,
que pertot arreu fa coses grans,
que ha enaltit la nostra vida des del si matern
i ens ha tractat amb un gran amor.

    23 Que ens doni la joia del cor
i que hi hagi pau en els nostres dies
a Israel per tota l’eternitat.

    24 Que el seu gran amor resti fidelment amb nosaltres
i ens alliberi tots els dies de la nostra vida.

Tres pobles odiosos


    25 Hi ha dos pobles que detesto
i un tercer que ni tan sols és poble:

    26 els habitants de les muntanyes de Seïr i els filisteus,
i la gent estúpida que viu a Siquem.

    27 En aquest llibre hi ha escrites
instruccions plenes d’intel·ligència i de saber.
L’ha redactat Jesús, fill de Sira i nét d’Eleazar, de Jerusalem,
el qual hi ha abocat, com pluja abundosa, la saviesa del seu cor.

    28 Feliç aquell qui reflexionarà sobre aquests ensenyaments!
Qui els posi en el seu cor es farà savi,

    29 qui els posi en pràctica serà fort en tota cosa,
perquè la veneració del Senyor serà el seu camí.
El Senyor dóna la saviesa als qui li són fidels.
Beneït sigui el Senyor per sempre. Amén, amén!

Apèndix (51)

Pregària de Jesús, fill de Sira