Levític - 22

c. Condicions per a poder menjar les ofrenes santes

    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Explica a Aaron i als seus fills en quins casos, per no profanar el meu sant nom, s’han d’abstenir de les ofrenes santes que els israelites em consagren. Jo sóc el Senyor. 3 Digues-los això:
»En les generacions futures, aquell descendent vostre que s’acosti, en estat d’impuresa ritual, a les ofrenes santes que els israelites consagren al Senyor, serà exclòs del meu servei. Jo sóc el Senyor.
4 Cap sacerdot descendent d’Aaron, que estigui malalt de lepra o de pèrdua seminal, no menjarà cap ofrena santa mentre no hagi quedat pur. Això val igualment per al sacerdot que es troba en estat d’impuresa pel contacte amb alguna cosa o amb algú que ha tocat un cadàver, o bé per una pol·lució, 5 o bé pel contacte amb una bestiola o amb un home que l’hagin pogut fer impur amb qualsevol mena d’impuresa. 6 Aquest sacerdot quedarà impur fins al vespre i no menjarà cap ofrena santa mentre no s’hagi rentat amb aigua. 7 Des de la posta del sol, quedarà pur i podrà menjar de l’ofrena santa, que és l’aliment reservat als sacerdots. 8 Cap sacerdot no menjarà carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge: quedaria impur. Jo sóc el Senyor.
    9 »Que els sacerdots observin les meves prescripcions i no es carreguin el pes d’un pecat que els portaria la mort, per la profanació d’una ofrena santa. Jo, el Senyor, els santifico.
    10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran. 11 Però si un sacerdot amb els seus diners compra un esclau, aquest podrà menjar-ne, igual que els esclaus nascuts a casa seva. 12 Si la filla d’un sacerdot es casa amb un que no és de família sacerdotal, no podrà menjar de la porció reservada de les ofrenes santes. 13 Però si queda viuda o és repudiada sense tenir fills, i torna a viure a la casa paterna com abans de casar-se, podrà menjar dels aliments del seu pare. Ningú no pot menjar aliments consagrats si no és de família sacerdotal.
    14 »Si algú, sense adonar-se’n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l’equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part.
    15 »Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor. 16 Si ho fessin, els israelites portarien el pes d’una culpa que exigiria una reparació. Jo, el Senyor, santifico les ofrenes.

6. Animals destinats als sacrificis


    17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    18 —Comunica això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites:
»Si un israelita o un immigrant que resideix a Israel, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir un holocaust al Senyor
19 per obtenir el seu favor, ha d’oferir un mascle sense cap defecte, escollit d’entre els vedells, els anyells o els cabrits. 20 No oferiu cap animal tarat: ell no us l’acceptaria.
    21 »Si algú, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir al Senyor un sacrifici de comunió per obtenir el seu favor, ha d’oferir un animal del bestiar gros o del menut, sense cap defecte, sense cap tara. 22 No presenteu al Senyor cap animal cec o esguerrat, mutilat, purulent, sarnós o tinyós; no els poseu sobre l’altar com a ofrena cremada en honor del Senyor. 23 Com a ofrena voluntària pots presentar un vedell o un cabrit esquifits o deformes; però, en compliment d’un vot, no serien acceptats. 24 No oferiu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, trencats o tallats. No els oferiu al Senyor quan sereu al vostre país. No ho feu mai. 25 No accepteu cap d’aquests animals de part d’un estranger per oferir-los com a aliment que pertany al vostre Déu. Els han mutilat i són defectuosos. El vostre sacrifici no seria acceptat.
    26 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    27 —Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, es quedaran amb la mare una setmana. A partir del vuitè dia, ja poden ser acceptats com a ofrena cremada en honor del Senyor. 28 Però no immoleu el mateix dia una vaca o una ovella amb la seva cria.
    29 »Quan oferiu al Senyor un sacrifici d’acció de gràcies, oferiu-lo de manera que pugui ser acceptat per ell. 30 Mengeu-ne la carn el mateix dia, sense deixar-ne res per a l’endemà. Jo sóc el Senyor.

Exhortació


    31 »Compliu els meus preceptes i poseu-los en pràctica. Jo sóc el Senyor. 32 No profaneu el meu sant nom; entre vosaltres, els israelites, vull ser santificat. Jo, el Senyor, us santifico. 33 Jo us he fet sortir del país d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc el Senyor.