Evangeli segons Lluc - 14

Guarició d’un home hidròpic en dissabte

    1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. 2 Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic. 3 Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:
—¿És permès o no de curar en dissabte?

    4 Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. 5 Després els digué:
—Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l’en trauria tot seguit?

    6 I no van ser capaços de donar-li cap resposta.

Escollir els últims llocs


    7 Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
    8 —Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, 9 i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10 Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11 Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Convidar els pobres


    12 Després digué al qui l’havia convidat:
—Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa.
13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.

Paràbola dels convidats al banquet


    15 Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
—Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu!

    16 Jesús li respongué:
—Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.

    17 »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»—Veniu, que ja tot és a punt.

    18 »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué:
»—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis.

    19 »Un altre digué:
»—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis.

    20 »Un altre digué:
»—M’acabo de casar, i per això no puc venir.

    21 »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir:
»—Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos.

    22 »Després el criat digué:
»—Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.

    23 »El senyor va dir al servent:
»—Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa.

    24 »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.

El seguiment de Jesús


    25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
    26 —Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
    28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell 30 dient: “Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.”
    31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny.
    33 »Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

La sal insípida


    34 »La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada? 35 No serveix ni per a adobar la terra ni tan sols per al femer, i l’han de llençar. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.