Evangeli segons Lluc - 16

Paràbola de l’administrador astut

    1 Jesús deia també als seus deixebles:
—Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns.
2 Ell el cridà i li digué:
»—Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.

    3 »L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.”
    5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»—Quant deus al meu amo?

    6 »Li respongué:
»—Cent gerres d’oli.
»Ell li digué:
»—Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.

    7 »A un altre li digué:
»—I tu, quant deus?
»Li respongué:
»—Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»—Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.

    8 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
—Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
9 I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10 Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11 Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12 I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

Els fariseus i el diner


    14 Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús. 15 Ell els digué:
—Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.

La Llei i el Regne de Déu


    16 »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi. 17 Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.

Ensenyament sobre el divorci


    18 »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

Paràbola del ric i Llàtzer


    19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
    22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
    23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.

    25 »Abraham li respongué:
»—Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments.
26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
    27 »El ric va insistir:
»—Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare,
28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
    29 »Abraham li respongué:
»—Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.

    30 »El ric insistí encara:
»—No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.

    31 »Abraham li digué:
»—Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.