Evangeli segons Lluc - 17

Ensenyaments als deixebles

    1 Jesús digué als seus deixebles:
—Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure!
2 Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits. 3 Estigueu alerta!
»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l.
4 I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedeixo”, tu l’has de perdonar.
    5 Llavors els apòstols digueren al Senyor:
—Augmenta’ns la fe.

    6 Ell va respondre:
—Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.

    7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? 8 ¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? 9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.”

Purificació de deu leprosos


    11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12 A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny 13 i es posaren a cridar:
—Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!

    14 En veure’ls, Jesús els digué:
—Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.
15 Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:
—¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?
18 ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?
    19 I li digué:
—Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat.

La vinguda del Regne


    20 Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:
—El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible,
21 ni tampoc podran dir: “És aquí” o “És allà”. El Regne de Déu és enmig vostre.
    22 Després digué als deixebles:
—Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l’home, però no el veureu.
23 Us diran: “És aquí” o “És allà”. No correu pas a buscar-lo. 24 Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home quan vingui el seu dia. 25 Però primer cal que pateixi molt, i la gent d’aquesta generació l’ha de rebutjar.
    26 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home: 27 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. 28 Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, 29 però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. 30 Així passarà també el dia que el Fill de l’home es manifesti. 31 Aquell dia, el qui sigui al terrat i tingui les coses dintre casa, que no baixi a endur-se-les; igualment, el qui sigui al camp, que no torni enrere. 32 Recordeu-vos de la dona de Lot. 33 Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà.
    34 »Jo us dic que aquella nit n’hi haurà dos en un mateix llit: l’un serà pres i l’altre deixat; 35 n’hi haurà dues molent juntes: l’una serà presa i l’altra deixada. 36 (36)
    37 Ells li preguntaren:
—On serà això, Senyor?
Jesús els respongué:
—On hi ha el cadàver, s’hi apleguen els voltors.