Evangeli segons Lluc - 19

Jesús i Zaqueu

    1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans, i era ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. 4 Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
—Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.

    6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:
—Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.

    8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
—Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

    9 Jesús li digué:
—Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.
10 El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

Paràbola de les mines


    11 Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent. 12 Per això digué:
—Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar.
13 Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir:
»—Negocieu-hi mentre no torno.

    14 »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»—No volem que aquest regni damunt nostre.

    15 »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret. 16 Es presentà el primer i digué:
»—Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu.

    17 »Ell li respongué:
»—Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.

    18 »Vingué després el segon i digué:
»—La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc.

    19 »Va dir també a aquest:
»—Tu, igualment, governa cinc ciutats.

    20 »Però se’n presentà un altre que digué:
»—Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador.
21 Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.
    22 »Ell li respon:
»—Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat.
23 Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?
    24 »Aleshores digué als qui eren presents:
»—Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.

    25 »Ells li contestaren:
»—Senyor, si ja té deu mines!

    26 »Ell replicà:
»—Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
27 I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.

Entrada de Jesús a Jerusalem


    28 Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem. 29 Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles 30 amb aquest encàrrec:
—Aneu al poble d’aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo.
31 I si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.”
    32 Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. 33 Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren:
—Per què el deslligueu?

    34 Ells respongueren:
—El Senyor l’ha de menester.

    35 Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. 36 Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. 37 Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38 i deien:
— Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!

    39 Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:
—Mestre, renya els teus deixebles.

    40 Ell respongué:
—Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

    41 Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella 42 i digué:
—Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls.
43 Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; 44 et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada.

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort, resurrecció i ascensió ()

Purificació del temple


    45 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els venedors. 46 Els deia:
—Diu l’Escriptura: El meu temple serà casa d’oració, però vosaltres n’heu fet una cova de lladres.

    47 Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, 48 però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.