Evangeli segons Joan - 7

Incredulitat dels germans de Jesús

    1 Després d’això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia moure’s per Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. 2 Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles, 3 i els seus germans li digueren:
—No et quedis aquí. Vés a Judea, perquè també els teus deixebles vegin les obres que fas.
4 Ningú no actua d’amagat, si vol ser conegut. Si fas aquestes coses, dóna’t a conèixer al món.
    5 De fet, ni els seus germans no creien en ell. 6 Jesús els respongué:
—El meu temps encara no ha arribat; el vostre, sempre és a punt.
7 A vosaltres, el món no us pot odiar, però a mi sí que m’odia, perquè testifico que les seves obres són dolentes. 8 Pugeu-hi vosaltres, a la festa. Jo no hi vull anar, perquè el meu temps encara no s’ha complert.
    9 Després de dir això es va quedar a Galilea.

Jesús va a la festa dels Tabernacles


    10 Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat. 11 Els jueus buscaven Jesús durant la festa, i es preguntaven:
—On és, aquell?

    12 La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien:
—És un home de bé.
D’altres, en canvi, replicaven:
—No, que enganya la gent.

    13 Però ningú no parlava obertament d’ell, per por dels jueus.

L’ensenyament de Jesús. Reaccions


    14 A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. 15 Els jueus, estranyats, deien:
—Com pot saber tant, aquest, si no l’ha instruït ningú?

    16 Jesús els respongué:
—La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m’ha enviat.
17 Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, sabrà si això que jo ensenyo ve de Déu o si parlo pel meu compte. 18 El qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; en canvi, el qui busca la glòria del qui l’ha enviat és digne de fe, i en ell no hi ha falsedat. 19 ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?
    20 La gent va replicar:
—Estàs endimoniat. Qui és que et vol matar?

    21 Jesús els va dir:
—He fet una sola obra en dia de repòs i tots heu quedat estranyats.
22 Però Moisès us va donar el precepte de la circumcisió, que no ve d’ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu ni que sigui en dissabte, que és dia de repòs. 23 Per tant, si per no violar la Llei de Moisès circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer? 24 No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.
    25 Alguns de Jerusalem deien:
—¿No és el qui volien matar, aquest?
26 Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? 27 Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. D’aquest, en canvi, sí que ho sabem.
    28 Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
—És cert que em coneixeu i sabeu d’on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu.
29 Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.
    30 Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
    31 D’entre la gent, molts van creure en ell, i deien:
—¿Creieu que el Messies, quan vingui, farà més senyals que no ha fet aquest?

Uns guardes, enviats a detenir Jesús


    32 Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d’ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agafar-lo. 33 Llavors Jesús digué:
—Per poc temps encara sóc amb vosaltres, però me’n vaig al qui m’ha enviat.
34 Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir.
    35 Els jueus es preguntaven entre ells:
—On deu anar, aquest, que nosaltres no el puguem trobar? És que pensa anar-se’n amb els qui viuen entre els grecs a la diàspora per predicar als grecs?
36 Què significa això que ha dit: “Em buscareu i no em trobareu”, i “Allà on sóc, vosaltres no hi podeu venir”?

Manifestació solemne de Jesús. Reaccions


    37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
—Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui.
38 Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva.
    39 Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l’Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.
    40 Quan van escoltar aquestes paraules, alguns d’entre la gent començaren a dir:
—Aquest és realment el Profeta.

    41 D’altres deien:
—És el Messies.
Però uns altres replicaven:
—¿És que el Messies ha de venir de Galilea?
42 ¿No diu l’Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d’on era David?
    43 La gent es va dividir per causa d’ell. 44 Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir.

Incredulitat de les autoritats jueves


    45 Els guardes del temple se’n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir:
—Per què no l’heu portat?

    46 Els guardes respongueren:
—Ningú no ha parlat mai com aquest home.

    47 Els fariseus els van replicar:
—Vosaltres també us heu deixat enganyar?
48 Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? 49 Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i són uns maleïts!
    50 Un d’ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu:
    51 —¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet?
    52 Ells li respongueren:
—¿Tu també ets de Galilea? Investiga l’Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta.

La dona adúltera


    53 I cadascú se’n va anar a casa seva.