Evangeli segons Joan - 11

La mort de Llàtzer

    1 Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. 2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
    3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
—Senyor, aquell que estimes està malalt.

    4 Jesús, en sentir-ho, digué:
—Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.

    5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7 Després digué als deixebles:
—Tornem a Judea.

    8 Ells li diuen:
—Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?

    9 Jesús contestà:
—¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,
10 però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
    11 Dit això, va afegir:
—Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo.

    12 Els deixebles li digueren:
—Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.

    13 Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14 Llavors Jesús els digué obertament:
—Llàtzer és mort,
15 i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
    16 Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles:
—Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!

Jesús és la resurrecció i la vida


    17 Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18 Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, 19 i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. 20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21 Marta digué a Jesús:
—Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
22 Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
    23 Jesús li diu:
—El teu germà ressuscitarà.

    24 Marta li respon:
—Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.

    25 Li diu Jesús:
—Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;
26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
    27 Ella li respon:
—Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.

El dol per Llàtzer


    28 Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:
—El Mestre és aquí i et crida.

    29 Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. 31 Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. 32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:
—Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.

    33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34 Llavors preguntà:
—On l’heu posat?
Li diuen:
—Senyor, vine i ho veuràs.

    35 Jesús començà a plorar. 36 Els jueus deien:
—Mireu com l’estimava.

    37 Però alguns d’ells replicaren:
—Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?

    38 Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.

La resurrecció de Llàtzer


    39 Jesús digué:
—Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
—Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.

    40 Li respon Jesús:
—¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?

    41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
—Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat.
42 Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
    43 Havent dit això, cridà amb tota la força:
—Llàtzer, surt a fora!

    44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
—Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Decisió de matar Jesús


    45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. 46 Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
    47 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven:
—Què podem fer? Aquest home fa molts senyals.
48 Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.
    49 Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:
—Vosaltres no enteneu res.
50 ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
    51 Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52 I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. 53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. 54 Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
    55 Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. 56 Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
—Què us sembla? No vindrà pas a la festa.

    57 Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.