Fets dels Apòstols - 2

    1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. 4 Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
    5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Meravellats i estupefactes, deien:
—¿No són galileus, tots aquests que parlen?
8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
    12 Tots estaven meravellats i sorpresos, i es deien els uns als altres:
—Què vol dir tot això?

    13 Però d’altres, rient-se’n, deien:
—És que el vi els ha pujat al cap.

Discurs de Pere


    14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué:
—Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.
15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí. 16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:
    17 »Els darrers dies —és Déu qui ho afirma—
abocaré el meu Esperit sobre tothom:
els vostres fills i les vostres filles profetitzaran,
els vostres joves tindran visions,
i els vostres vells, somnis.

    18 Aquells dies abocaré el meu Esperit
sobre els meus servents i les meves serventes,
i profetitzaran.

    19 Faré que apareguin prodigis dalt al cel
i senyals aquí baix a la terra:
sang, foc i una columna de fum.

    20 El sol s’enfosquirà
i la lluna es tornarà sang
abans no arribi el dia del Senyor,
dia gran i resplendent.

    21 Llavors tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.
    22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. 24 Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. 25 Perquè David, referint-se a ell, deia:
» Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

    26 El meu cor se n’alegra
i en faig festa tot jo;
fins el meu cos reposa confiat:

    27 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu Sant la corrupció.

    28 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant.

    29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, 31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció.
    32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis. 33 La dreta de Déu l’ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha abocat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu. 34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:
» Oracle del Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,

    35 mentre faig dels enemics
l’escambell dels teus peus.

    36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.

Els primers convertits


    37 Quan van sentir això, el seu cor va quedar trasbalsat i digueren a Pere i als altres apòstols:
—Germans, què hem de fer?

    38 Pere els va respondre:
—Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.
39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.
    40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:
—Aparteu-vos d’aquesta generació esgarriada.

    41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.

Vida de la primera comunitat


    42 Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. 43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. 44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; 45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. 46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. 47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.