Fets dels Apòstols - 19

Pau a Efes

    1 Mentre Apol·ló era a Corint, Pau va recórrer les regions de l’interior de l’Àsia i després va baixar a Efes. Allà va trobar uns deixebles 2 i els preguntà:
—Ja vau rebre l’Esperit Sant, quan us vau convertir a la fe?
Ells li respongueren:
—Ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi un Esperit Sant.

    3 Pau els digué:
—Doncs quin baptisme heu rebut?
Li contestaren:
—El baptisme de Joan.

    4 Llavors Pau digué:
—Joan va batejar amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui vindria després d’ell, això és, en Jesús.

    5 En sentir això es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor, 6 i quan Pau els imposà les mans vingué damunt d’ells l’Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven. 7 Entre tots eren uns dotze homes.
    8 Després Pau va entrar a la sinagoga i durant tres mesos va predicar-hi amb valentia. Conversava sobre el Regne de Déu amb els qui hi anaven i mirava de convèncer-los. 9 Veient, però, que alguns d’ells es resistien obstinadament a creure i malparlaven del Camí del Senyor davant de la gent, Pau va trencar amb ells, es va endur els deixebles, i des d’aleshores cada dia parlava a l’escola d’un tal Tirà. 10 Això va durar dos anys, de manera que tots els habitants de l’Àsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor.

Uns exorcistes jueus a Efes


    11 Déu feia prodigis extraordinaris per mitjà de Pau; 12 només calia aplicar als malalts un mocador o un cinturó que haguessin tocat el seu cos perquè les malalties els deixessin i els esperits malignes en sortissin.
    13 Alguns jueus, exorcistes ambulants, van provar d’invocar el nom de Jesús, el Senyor, sobre els qui estaven posseïts pels esperits malignes. Els deien:
—Us conjuro per aquell Jesús que Pau predica!

    14 Entre els qui feien això hi havia set fills d’un tal Esceva, gran sacerdot jueu. 15 Però l’esperit maligne els replicà:
—Conec Jesús i sé qui és Pau. Però vosaltres, qui sou?

    16 Llavors l’home posseït per l’esperit maligne s’abraonà damunt d’ells, els dominà i els colpejà tots amb tanta violència que van haver de fugir d’aquella casa nus i malferits. 17 La notícia es va escampar entre tots els habitants d’Efes, tant jueus com grecs. Un gran temor s’apoderà de tothom, i lloaven la grandesa del nom de Jesús, el Senyor.
    18 Molts dels qui s’havien convertit a la fe venien a reconèixer les seves pràctiques anteriors i a manifestar-les públicament. 19 Un bon nombre dels qui s’havien dedicat a la màgia van amuntegar els seus llibres i els van cremar davant de tothom. Es va calcular el valor dels llibres i pujava a cinquanta mil monedes de plata. 20 Així la paraula del Senyor s’anava estenent i consolidant de manera poderosa.

Pau, decidit a encaminar-se cap a Jerusalem i Roma


    21 Quan tot això s’hagué acomplert, Pau, guiat per l’Esperit, prengué la decisió d’encaminar-se a Jerusalem, passant per Macedònia i Acaia, i es digué que, després de ser a Jerusalem, li calia igualment veure Roma. 22 Llavors envià a Macedònia dos dels seus ajudants, Timoteu i Erast, mentre ell es quedava encara algun temps a l’Àsia.

Avalot a Efes


    23 Per aquells dies es va produir un gran aldarull a propòsit del Camí del Senyor. 24 Un tal Demetri, argenter, tenia ocupats molts orfebres a fer reproduccions en plata del temple d’Àrtemis, i els procurava així grans beneficis. 25 Demetri els va convocar, amb altres treballadors d’oficis semblants, i els digué:
—Companys, tots sabeu que amb aquesta feina ens guanyem bé la vida.
26 També veieu i sentiu a dir que, tant a Efes com a gairebé tota l’Àsia, aquest Pau ha convençut i enredat molta gent, dient-los que els qui les nostres mans fabriquen no són déus. 27 Això no solament posa en perill el crèdit de la nostra professió, sinó que el mateix temple de la gran deessa Àrtemis acabarà tingut per no res i quedarà arruïnada la majestat d’aquella que és venerada a tota l’Àsia i arreu del món.
    28 Tot just van sentir aquestes paraules, es posaren a cridar plens de ràbia:
—És gran, l’Àrtemis dels efesis!

    29 Tota la ciutat es va omplir de confusió i es precipitaren en massa al teatre, arrossegant amb ells els macedonis Gaius i Aristarc, companys de viatge de Pau. 30 El mateix Pau volia presentar-se davant el poble, però els deixebles no li ho van permetre. 31 Fins i tot alguns que ocupaven alts càrrecs a l’Àsia i que eren amics d’ell li van enviar un missatge demanant-li que no s’exposés a anar al teatre. 32 L’assemblea estava en plena confusió: els uns cridaven una cosa, els altres una altra, i la majoria ni tan sols sabien per què s’havien reunit. 33 També hi havia un tal Alexandre, que havia estat enviat pels jueus. Alguns de la multitud el van informar de l’assumpte. Llavors ell va fer senyal amb la mà amb intenció de donar una explicació al poble. 34 Però tan bon punt es van adonar que era jueu, es posaren a cridar tots a l’una durant gairebé dues hores:
—És gran, l’Àrtemis dels efesis!

    35 Finalment el canceller de la ciutat va poder calmar la gent dient-los:
—Efesis, ¿qui no sap que la vostra ciutat és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seva imatge caiguda del cel?
36 Per tant, ja que això és innegable, convé que us calmeu i no actueu impulsivament. 37 Els homes que heu portat aquí no són culpables ni de sacrilegi ni de blasfèmia contra la nostra deessa. 38 Així, doncs, si Demetri i els seus orfebres han de presentar una causa contra algú, que vagin a les audiències i als procònsols: allí podran acusar-se totes les parts en litigi. 39 I si hi ha altres reclamacions a fer, les tractarem en l’assemblea ordinària. 40 Però ara ens exposem a ser acusats de sedició pel que avui ha passat, ja que no hi ha cap motiu que ens permeti de justificar aquest tumult.
I després de dir això va dissoldre l’assemblea.