Carta als Romans - 10

    1 Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu que se salvin. 2 Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d’una manera mal entesa; 3 desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre’s a la justícia salvadora de Déu. 4 Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.

Un mateix Senyor per a jueus i pagans


    5 Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. 6 Però de la justícia que ve per la fe, diu l’Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s’entén: per fer-ne baixar Crist ? 7 O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l’abisme —s’entén: per fer pujar Crist d’entre els morts ? 8 Més aviat l’Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem: 9 Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat. 10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. 11 Diu l’Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós. 12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els no jueus, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l’invoca. 13 En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.
    14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l’anuncia? 15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l’Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! 16 Però no tots han estat obedients a la bona nova de l’evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que ha escoltat de nosaltres? 17 La fe ve, doncs, de l’escolta, i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l’han escoltada? I tant que sí! El seu anunci s’ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món. 19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d’un poble sense seny. 20 I Isaïes arriba a dir: M’he deixat trobar pels qui no em cercaven; m’he manifestat als qui no em consultaven. 21 En canvi, d’Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.