Carta als Romans - 13

Les relacions amb l’autoritat

    1 Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. 2 Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es busquen la pròpia condemna. 3 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, 4 ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal. 5 Per això, cal sotmetre’s, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. 6 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s’ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. 7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.

L’amor és la plenitud de la Llei


    8 No tingueu cap deute amb ningú, si no és l’amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. 9 En efecte, no cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.

Caminant cap al Crist


    11 Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. 12 La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l’armadura de la llum. 13 Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. 14 Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals.