Primera carta als Corintis - 7

    1 Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. 2 Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: 3 que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. 4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. 5 No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini. 6 Això ho dic per fer-vos una concessió, no per imposar-vos res. 7 Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre.
    8 Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bo que continuïn com estan, tal com faig jo. 9 Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.
    10 Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit, 11 i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller.
    12 Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient però que s’avé a conviure amb ell, que no la deixi. 13 Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixi. 14 El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants. 15 Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau. 16 Perquè tu, dona, com pots saber si arribaries a salvar el teu marit? I tu, home, com pots saber si arribaries a salvar la teva muller?

No canviar de condició


    17 D’altra banda, que cadascú continuï vivint en la mateixa condició que el Senyor li havia assignat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar. Aquesta és la norma que dono a totes les esglésies. 18 Si quan Déu el va cridar era circumcís, que no dissimuli que va ser circumcidat; si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi. 19 La circumcisió no té cap valor, ni tampoc la incircumcisió: el que val és complir els manaments de Déu. 20 Que cadascú, doncs, continuï en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat. 21 ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te’n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l’ocasió. 22 Perquè l’esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist. 23 Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes! 24 Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat.

Els no casats i les viudes


    25 Pel que fa als no casats, no tinc cap manament del Senyor, però us dono el meu parer, com a home que, per la misericòrdia del Senyor, és digne de confiança. 26 Crec, doncs, que en la mala situació present és bo que cadascú visqui en la condició en què es troba. 27 Si estàs lligat en matrimoni a una dona, no busquis de separar-te’n; i si no hi estàs lligat, no busquis muller. 28 Si et cases, no fas cap pecat; i si una noia es casa, tampoc no peca. Però els casats hauran de suportar contrarietats, i jo us les voldria estalviar.
    29 Vull dir, germans, que el temps s’acaba. D’ara endavant, els qui tenen muller, que visquin com si no en tinguessin; 30 els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan contents, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no tinguessin res; 31 els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin gens. Sapigueu que aquest món passa.
    32 Jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de complaure’l. 33 En canvi, el casat s’ha d’ocupar de les coses del món i mirar de complaure la muller, 34 i té el cor dividit. Igualment, la noia jove o la dona no casada poden ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santes de cos i d’esperit; en canvi, la casada s’ha d’ocupar de les coses del món i mirar de complaure el marit. 35 Tot això ho dic pel vostre bé, no per lligar-vos a res. Penso tan sols en allò que més convé i que més facilita de viure dedicat al Senyor, sense destorbs de cap mena.
    36 Si algú creu que, endut per la passió, es comporta de manera inconvenient amb la seva promesa i que s’hi hauria de casar, que faci el que desitja. No fa cap pecat: que es casin. 37 Però el qui ha pres una ferma resolució i, sense cap mena de coacció, sinó amb ple domini de la seva voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seva promesa, farà bé. 38 Per tant, qui es casa amb la seva promesa, fa bé; i qui no s’hi casa, fa millor.
    39 La muller està lligada al marit mentre ell és viu; però si el marit mor, queda lliure de casar-se amb qui vulgui, sempre que visqui en el Senyor. 40 Tanmateix, serà més feliç si no ho fa. Aquest és el meu parer, i crec que jo també tinc l’Esperit de Déu.

La carn sacrificada als ídols