Primera carta als Corintis - 9

La llibertat de l’apòstol

    1 ¿No sóc lliure? ¿No sóc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor? 2 Si per a d’altres no sóc apòstol, per a vosaltres certament que ho sóc; vosaltres sou, en el Senyor, el segell que autentifica el meu apostolat.
    3 La meva defensa contra els qui m’acusen és aquesta: 4 ¿No tenim dret de rebre el menjar i el beure? 5 ¿No tenim dret que ens acompanyi una germana, una dona cristiana, igual que els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes? 6 ¿O és que Bernabé i jo som els únics que no estem dispensats de treballar? 7 ¿Qui serveix en l’exèrcit pagant-se ell mateix les despeses? ¿Qui planta una vinya i no en menja el fruit? ¿Qui pastura un ramat i no s’alimenta de la llet que en treu? 8 No parlo tan sols amb raonaments humans: la Llei, ¿no diu això mateix? 9 En efecte, en la Llei de Moisès hi ha escrit: No posis morrió al bou mentre trilla. ¿Ho diu perquè Déu es preocupa dels bous? 10 ¿No ho diu més aviat per a nosaltres? Certament que ha estat escrit per a nosaltres, perquè el qui llaura i el qui trilla han de treballar amb l’esperança de rebre’n la seva part. 11 Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials? 12 Si d’altres exerceixen aquest dret damunt vostre, molt més el podem exercir nosaltres. Però mai no n’hem fet ús; al contrari, ho suportem tot per no posar cap obstacle a l’evangeli del Crist.
    13 ¿No sabeu que els qui serveixen en el temple viuen del temple, i els qui serveixen a l’altar reben una part de les ofrenes? 14 Així també, el Senyor ha disposat que els qui anuncien l’evangeli visquin de l’evangeli. 15 Però jo no he fet ús de cap d’aquests drets, i no escric aquestes ratlles amb la intenció de reclamar-los. Més m’estimaria morir! Ningú, però, no em privarà de tenir aquest motiu de gloriar-me. 16 Tanmateix, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli, perquè és una obligació que m’han imposat: ai de mi si no anunciés l’evangeli! 17 Si m’ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat. 18 Quin és, doncs, el meu salari? Oferir de franc l’evangeli que anuncio, sense fer ús dels drets que l’evangeli em dóna.
    19 Jo, que no era esclau de ningú, m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. 20 M’he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus; tot i no estar sotmès a la Llei, he viscut amb els qui hi estan sotmesos com si jo també hi estigués, per guanyar-los a tots ells. 21 I per guanyar els qui no tenen Llei he viscut amb ells com si jo tampoc no en tingués, encara que no estic pas sense Llei de Déu, ja que Crist és la meva llei. 22 M’he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que costés. 23 Tot ho faig a causa de l’evangeli, per poder-hi tenir part.
    24 ¿No sabeu que a l’estadi tots els corredors es llancen a la cursa, però només un s’emporta el premi? Correu bé per poder-vos-el endur! 25 L’atleta s’absté de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres n’hem de guanyar una que mai no es marcirà. 26 Així, doncs, jo corro, però no sense una meta; combato donant cops de puny, però no pas a l’aire. 27 Tracto amb duresa el meu cos i el tinc dominat, no fos cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedés desqualificat jo mateix.