Segona carta als Corintis - 12

Visions i revelacions

    1 Em veig obligat a gloriar-me. Ja sé que no està bé, però em vull referir a les visions i revelacions que el Senyor m’ha concedit. 2 Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap. 3 No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o sense el cos, perquè tan sols ho sap Déu. 4 El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir. 5 D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses. 6 De fet, si em volgués gloriar, no seria un insensat, ja que diria la veritat, però m’estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m’ha vist fer o m’ha sentit dir. 7 I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. 8 He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, 9 però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. 10 Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort.

La preocupació de Pau pels corintis


    11 He obrat sense seny, però vosaltres m’hi heu obligat. Sou vosaltres qui m’hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no sóc res, no sóc inferior en res a aquests superapòstols. 12 Els signes autèntics de l’apòstol els heu vist realitzats entre vosaltres: paciència constant, senyals, prodigis i miracles. 13 En què heu rebut un tracte inferior al de les altres esglésies? Tan sols en el fet que no us he molestat perquè em mantinguéssiu. Perdoneu-me aquesta injustícia!
    14 Estic a punt de venir a trobar-vos per tercera vegada, i tampoc no us molestaré: no busco els vostres béns, sinó les vostres persones. No toca als fills d’estalviar per als pares, sinó als pares per als fills. 15 De bon grat, doncs, gastaré el que tinc i em desgastaré jo mateix per vosaltres. El fet que jo us estimi més, ¿ha de servir perquè m’estimeu menys? 16 Heu d’admetre que jo no us he estat cap càrrega; però algú podria dir que he estat prou astut per a fer-vos caure en una trampa. 17 ¿És que m’he valgut de cap dels meus enviats per a explotar-vos? 18 Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d’aquell altre germà. ¿És que Titus s’ha aprofitat de vosaltres? ¿No ens hem mogut tots amb el mateix esperit? ¿No hem seguit les mateixes petjades?
    19 Us semblarà que ja fa estona que ens defensem davant vostre, però de fet, germans estimats, parlem en Crist davant de Déu, pensant només en la vostra edificació. 20 Perquè em temo que, quan arribaré, no us trobaré tal com voldria, i que vosaltres em trobareu tal com no voldríeu. Em temo que trobaré discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, desordres; 21 que, quan arribaré, el meu Déu m’humiliarà davant vostre. Llavors m’hauré de doldre per molts que han pecat i encara no s’han penedit de la seva impuresa, de la seva vida libidinosa i del seu llibertinatge.