Gènesi - 12

    1 El Senyor va dir a Abram:
—Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré.
2 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. 3 Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
    4 Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. 5 Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d’allà per anar al país de Canaan.

Abram a Canaan

5
Van arribar al país de Canaan.
6 Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país.
    7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué:
—Donaré aquest país a la teva descendència.
Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut.
8 D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. 9 Després, per etapes, Abram anà avançant cap al Nègueb.

Abram a Egipte


    10 Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. 11 Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la seva muller Sarai:
—Ets una dona molt bonica.
12 Quan et vegin els egipcis, pensant que ets la meva dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. 13 Fes el favor de dir que ets la meva germana: així em tractaran bé per la consideració que et tindran, i podré salvar la vida.
    14 Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s’adonaren que Sarai era molt bonica. 15 També la van veure alguns oficials del faraó i, davant d’ell, van lloar la seva bellesa; i la dona fou portada al palau del faraó. 16 Per consideració a ella, van tractar molt bé Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. 17 Però el Senyor va enviar al faraó i a la seva cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d’Abram. 18 Llavors el faraó va cridar Abram i li digué:
—Per què m’has fet això? Per què no em vas explicar que era la teva esposa?
19 Vas dir-me que era la teva germana, i jo l’he presa per esposa! Aquí tens la teva muller; agafa-la i vés-te’n.
    20 El faraó va manar que uns homes conduïssin Abram fins a la frontera amb la seva muller i tot el que posseïa.