Primera carta als Tessalonicencs - 1

    1 Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.

Acció de gràcies


    2 Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament 3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. 4 Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, 5 perquè el nostre evangeli s’ha difós entre vosaltres no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l’Esperit Sant; i prou sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem enmig vostre. 6 Però també vosaltres us heu fet imitadors nostres i del Senyor, acollint la Paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l’Esperit Sant. 7 Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, 8 ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor; i no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més. 9 Tots ells expliquen com va ser la nostra estada entre vosaltres i com us apartàreu dels ídols i us convertíreu a Déu, per servir només el Déu viu i veritable 10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens allibera de la indignació divina que ha de venir.

L’evangelització de la comunitat de Tessalònica (2-3)

L’activitat missionera de Pau