Primera carta als Tessalonicencs - 2

    1 Sabeu prou bé, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa. 2 De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició. 3 I és que la nostra predicació no s’inspira en l’error, ni en intencions poc netes, ni busca l’engany. 4 Déu ens ha provat i considerat aptes per a anunciar l’evangeli que ens ha confiat; per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que posa a prova els nostres cors. 5 Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni. 6 Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d’altres, 7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. Com una mare que cria i dóna escalf als seus fills, 8 el nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l’evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!
    9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu. 10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible. 11 Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres 12 us exhortàvem, us encoratjàvem i us empenyíem a viure d’una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria.

Elogi de la fe dels tessalonicencs


    13 Per això, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que vau escoltar de nosaltres, l’acollíreu no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu. 14 Fins i tot, germans, heu imitat les esglésies de Déu que són a Judea i viuen en Jesucrist, ja que també vosaltres heu sofert, de part dels vostres compatriotes, allò que elles van sofrir de part dels jueus, 15 aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. Desagraden a Déu i es posen en contra de tothom 16 quan volen impedir-nos que prediquem als pagans perquè se salvin. Han omplert així la mesura dels seus pecats, però ara, al final, els ha caigut al damunt la indignació divina.

Desig de Pau de tornar a Tessalònica


    17 Germans, ens hem vist privats de vosaltres durant un cert temps —lluny dels vostres ulls, no pas del vostre cor— i ens hem esforçat tant com hem pogut per venir-vos a veure, ja que en sentíem un gran desig. 18 Volíem venir-vos a trobar, i jo, Pau, ho he intentat una vegada i una altra, però Satanàs ens ho ha impedit. 19 Perquè fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? De quina corona ens podrem gloriar davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda? 20 Realment sou vosaltres la nostra glòria i el nostre goig!