Carta als Hebreus - 4

    1 La promesa d’entrar al lloc de repòs es manté; però no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l’ocasió d’entrar-hi. 2 En efecte, nosaltres hem rebut l’anunci de l’evangeli igual com ells, però a ells la Paraula que escoltaven no els va servir de res, perquè no es van adherir per la fe a allò que escoltaven. 3 Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repòs, segons allò que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.» I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món, 4 ja que, parlant del dia setè, l’Escriptura diu: Déu, el setè dia, reposà de totes les seves obres. 5 Però en aquell text torna a dir: No entraran al meu lloc de repòs.
    6 És clar, doncs, que alguns tenen reservat d’entrar-hi. Però, ja que els primers a rebre l’anunci de l’evangeli no hi van entrar per la seva desobediència, 7 Déu torna a fixar un dia, aquell «avui», quan, molt de temps més tard, diu per boca de David allò que hem citat: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors. 8 De fet, si Josuè els hagués deixat en el lloc de repòs, ja no hi hauria motius per a parlar d’un altre dia. 9 Això vol dir que encara hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu. 10 Només aquell qui ha entrat al seu lloc de repòs descansa ara ja de les seves obres, tal com Déu descansa de les seves. 11 Per tant, afanyem-nos a entrar en aquell lloc de repòs, perquè ningú no caigui arrossegat pel mateix exemple de desobediència.
    12 La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. 13 En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui hem de donar comptes.

Jesucrist, gran sacerdot compassiu


    14 Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.
    15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. 16 Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l’hora, la gràcia i l’ajuda que necessitem.