Carta als Hebreus - 5

    1 Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. 2 I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. 3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. 4 I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
    5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat. 6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec. 7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió. 8 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, 9 i, arribat a la plenitud, s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen. 10 Déu l’ha proclamat gran sacerdot segons l’ordre de Melquisedec.

El sacrifici de Jesucrist, gran sacerdot ()

Exhortació: Aprofundir en la vida cristiana


    11 Encara tenim molt a dir sobre això, i l’explicació es presenta difícil, ja que us heu tornat indolents a l’hora d’escoltar. 12 Després de tant de temps, ja hauríeu de ser mestres i, en canvi, encara necessiteu que us tornin a ensenyar les primeres nocions de la revelació de Déu; heu arribat fins al punt que necessiteu llet en comptes d’aliment sòlid. 13 I els qui s’alimenten de llet són incapaços de conèixer allò que és just, ja que només són uns infants. 14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits avesats a distingir el bé del mal.