Carta als Hebreus - 8

El nostre gran sacerdot i el culte antic

    1 El punt central de la nostra exposició és que tenim un gran sacerdot que s’ha assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat divina; 2 ell és el ministre que oficia en el santuari, en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els homes, sinó Déu mateix.
    3 Tot gran sacerdot està destinat a oferir dons i sacrificis; per això també calia que aquest gran sacerdot tingués alguna cosa per oferir. 4 De fet, si ell estigués a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè aquí ja hi ha els qui presenten les ofrenes prescrites per la Llei. 5 Ara bé, aquests sacerdots celebren un culte que és tan sols imitació i ombra de les realitats celestials. Així ho trobem en l’oracle diví manifestat a Moisès quan anava a construir el tabernacle, i que diu: Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya. 6 En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d’oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d’una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.

La fi de l’aliança antiga


    7 Si la primera aliança hagués estat irreprensible, no hauria calgut establir-ne una segona. 8 En efecte, el Senyor diu en to de reprensió: Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà. 9 No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; ells no es van mantenir en la meva aliança, i jo em vaig desentendre d’ells. Ho dic jo, el Senyor. 10 Aquesta és l’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu interior, les escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. 11 Ja no caldrà que ningú instrueixi el seu veí ni el seu germà dient: «Coneix qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran, des del més petit fins al més gran. 12 Perdonaré les seves culpes, no em recordaré més dels seus pecats. 13 Des del moment que Déu parla d’una aliança nova, declara vella la primera; i tot allò que es torna vell i antic aviat desapareix.