Carta de Jaume - 4

Humiliar-se sincerament davant de Déu

    1 D’on vénen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ¿No vénen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? 2 Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal; 3 demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers. 4 Adúlters! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat amb Déu? El qui vol ser amic del món es torna enemic de Déu. 5 ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»? 6 Però ell encara dóna una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. 7 Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà lluny de vosaltres. 8 Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit! 9 Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa. 10 Humilieu-vos davant el Senyor, i ell us enaltirà.
    11 Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutge. 12 Ara bé, de legislador i de jutge n’hi ha un de sol: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?

Vana confiança en un mateix


    13 Ara n’hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» 14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit desapareix. 15 En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra», 16 no pareu de gloriar-vos amb arrogància. És dolent, gloriar-se d’aquesta manera! 17 Així, doncs, el qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d’haver pecat.