Nombres - 15

    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica això als israelites: “Quan entrareu al país que jo us donaré perquè hi habiteu, 3 si presenteu al Senyor una ofrena, escolliu-la dels vostres ramats de vaques, ovelles o cabres. És una ofrena que el foc consumeix, una ofrena d’olor agradable al Senyor, tant si és un holocaust com si és un sacrifici de comunió voluntari, en compliment d’un vot o amb motiu de les vostres festes assenyalades. 4 El qui presenti la seva ofrena al Senyor, ha d’acompanyar la víctima amb tres quilos de flor de farina pastada amb un litre d’oli, 5 i amb una libació d’un litre de vi.
    6 »Si l’animal ofert és un moltó, hi afegirà una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb un litre i mig d’oli, 7 i una libació d’un litre i mig de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor.
    8 »Si l’animal ofert en holocaust o en sacrifici de comunió és del ramat de vaques, per complir un vot o donar gràcies al Senyor, 9 afegirà una ofrena de nou quilos de flor de farina pastada amb dos litres d’oli 10 i una libació de dos litres de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor.
    11 »Això és el que s’ha de fer per cada toro, cada moltó, cada anyell o cabrit oferts en sacrifici. 12 Segons el nombre d’animals que oferiu, hi afegireu l’ofrena que correspon a cada un. 13 Tot nadiu israelita complirà aquestes prescripcions quan ofereixi una ofrena que el foc consumeix en olor agradable al Senyor. 14 Si un estranger que resideix temporalment entre vosaltres o que pertany a una família establerta des de fa algunes generacions volia oferir un sacrifici que el foc consumeix en olor agradable al Senyor, ha de seguir les mateixes prescripcions. 15 Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d’observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l’estranger ha de seguir-la igual que vosaltres. 16 Observareu la mateixa llei i el mateix ritual, tant vosaltres com l’immigrant que resideix enmig vostre.”

Les primícies del pa


    17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    18 —Comunica això als israelites: “Quan entrareu al país on jo us porto 19 i menjareu el pa d’aquella terra, reserveu-ne una part per al Senyor. 20 De les primícies de la fornada, reserveu-ne una coca per al Senyor, igual com reserveu una part de les primeres espigues. 21 De generació en generació reservareu per al Senyor una ofrena de les primícies de la fornada.

Faltes involuntàries i voluntàries


    22 »Potser, sense adonar-vos-en, haureu deixat de complir algun d’aquests manaments que el Senyor ha donat a Moisès, 23 és a dir, alguna de les prescripcions que el Senyor us ha manat per boca de Moisès perquè les complíssiu vosaltres i els vostres descendents des del dia que van ser promulgades. 24 Si aquesta falta involuntària ha estat comesa per tota la comunitat, la comunitat ha d’oferir en holocaust un vedell ja fet, com a ofrena d’olor agradable al Senyor; l’acompanyarà amb l’ofrena corresponent de farina i de vi, tal com està establert. Oferirà també un boc en sacrifici pel pecat. 25 El sacerdot farà el ritu d’expiació per tota la comunitat d’Israel, i la falta els serà perdonada. Els ha passat inadvertida, i per això la comunitat ha presentat la seva ofrena, que el foc consumeix en honor del Senyor, i el sacrifici per la falta comesa involuntàriament. 26 Tota la comunitat d’Israel serà perdonada, i també els immigrants que visquin entre ells, perquè la falta comesa involuntàriament era de tot el poble.
    27 »Si és una sola persona la qui, sense adonar-se’n, ha comès una falta, ha d’oferir una cabra d’un any en sacrifici pel pecat. 28 El sacerdot farà el ritu d’expiació davant el Senyor per la persona que ha comès una falta involuntària, i la falta li serà perdonada. 29 Tant per al nadiu israelita com per a l’estranger que resideix entre vosaltres, la llei per la falta comesa involuntàriament serà la mateixa.
    30 »Però el qui deliberadament cometi una falta, sigui nadiu o estranger, ultratja el Senyor. Aquesta persona serà exclosa del seu poble. 31 Ha menyspreat la paraula del Senyor, ha violat el seu manament. La culpa és seva i per això en serà exclòs.”

Violació del dissabte, dia del repòs


    32 Quan els israelites eren al desert, van sorprendre un home que recollia llenya en dissabte. 33 Els qui el van trobar recollint llenya, el dugueren davant de Moisès, Aaron i tota la comunitat. 34 El van retenir sota vigilància fins que s’aclarís què se n’havia de fer. 35 El Senyor digué a Moisès:
—Aquest home ha de ser condemnat a mort. Que tota la comunitat l’apedregui fora del campament.

    36 Llavors tota la comunitat el va fer sortir del campament i l’apedregaren fins que va morir, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

Els serrells del mantell


    37 El Senyor digué a Moisès:
    38 —Comunica aquesta ordre als israelites: “Que ells i els seus descendents es facin un serrell a les vores dels mantells amb un fil de porpra violeta. 39 Així, en veure aquest serrell, us recordareu de tots els meus manaments, els complireu i no us deixareu dominar pels desigs del vostre cor o dels vostres ulls que us portarien a la idolatria. 40 Així recordareu i complireu tot el que jo us he manat, i viureu consagrats al vostre Déu. 41 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he tret del país d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.”

Rebel·lió de Corè