Segona carta de Pere - 1

    1 Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui per la justícia del nostre Déu i salvador Jesucrist han rebut una fe tan preciosa com la nostra. 2 Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.

La vocació cristiana


    3 El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. 4 Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina.
    5 Per això mateix, heu de treballar amb tot l’esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement; 6 el coneixement, del domini d’un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat; 7 la pietat, de l’amor fratern; l’amor fratern, de la caritat. 8 Perquè, si posseïu tot això en abundància, no quedareu inactius ni sense fruit pel que fa al coneixement de nostre Senyor Jesucrist. 9 El qui no posseeix tot això no hi veu, és un cec que va a les palpentes, i s’oblida que ha estat purificat dels seus pecats d’altre temps. 10 Per tant, germans, esforceu-vos més encara per refermar en vosaltres la crida i l’elecció que heu rebut; si ho feu així, mai no caureu, 11 i us serà concedida generosament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist.

El testimoni d’apòstols i profetes


    12 Jo us recordaré sempre aquestes coses, encara que ja les sabeu i us manteniu ferms en la veritat que posseïu. 13 Penso que és just, mentre encara visc en aquesta tenda corporal, que us vagi desvetllant amb advertències; 14 sé que molt aviat hauré de deixar la meva tenda, tal com em va revelar nostre Senyor Jesucrist, 15 i vull esforçar-me perquè després de la meva partença tingueu en tot moment la possibilitat de fer memòria de tot això.
    16 Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d’haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. 17 En efecte, ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i la glòria majestuosa va fer sorgir davant d’ell una veu que parlava així: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut.» 18 Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
    19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d’escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors. 20 Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. 21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.