Primera carta de Joan - 2

    1 Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. 2 Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer.

El manament de l’amor


    3 Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments.
    4 El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. 5 Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell.
    6 El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia.
    7 Estimats, el manament que us escric no és nou, sinó antic, i vosaltres el teniu des del principi. Aquest manament antic és la paraula que vau escoltar. 8 Però, d’altra banda, el manament que us escric és nou —i això és cert tant en Jesucrist com en vosaltres —, perquè la foscor es retira i ja resplendeix la llum veritable.
    9 El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, encara està en la foscor. 10 El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. 11 El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ulls.

Complir la voluntat de Déu


    12 Fills meus, us escric a vosaltres: Us han estat perdonats els pecats gràcies al nom de Jesucrist.
    13 Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi.
Joves, us escric a vosaltres: Heu vençut el Maligne.

    14 Fills, us escric a vosaltres: Heu conegut el Pare.
Pares, us escric a vosaltres: Heu conegut aquell qui existeix des del principi.
Joves, us escric a vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne.

    15 No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. 16 Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món. 17 El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.

L’Anticrist


    18 Fills meus, som a l’hora darrera. Havíeu sentit a dir que arribaria l’Anticrist; doncs bé, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que som a l’hora darrera. 19 Han sortit d’entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s’haurien quedat amb nosaltres. Però calia que es veiés que cap d’ells no és dels nostres.
    20 Vosaltres, en canvi, heu estat ungits amb l’Esperit que heu rebut del qui és sant i tots teniu el coneixement. 21 No us escric per dir-vos que desconeixeu la veritat, sinó per dir-vos que la coneixeu i que cap mentida no prové de la veritat.
    22 Qui és, doncs, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús és el Messies? Aquest és l’Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill. 23 Tothom qui nega el Fill no té tampoc el Pare; tothom qui confessa el Fill té igualment el Pare.
    24 Però vosaltres heu de mantenir allò que heu sentit des del principi. Si manteniu allò que heu sentit des del principi, també vosaltres us mantindreu tant en el Fill com en el Pare. 25 I aquesta és la promesa que ell ens ha fet: la vida eterna. 26 Us escric tot això a propòsit dels qui us volen enganyar.
    27 Quant a vosaltres, sé que manteniu la unció que heu rebut d’ell i no necessiteu que ningú us instrueixi. La seva unció us ensenya totes les coses, diu la veritat i no menteix. Per tant, d’acord amb l’ensenyament que heu rebut, manteniu-vos en ell.
    28 Ara, doncs, fills meus, manteniu-vos en ell, i així, quan aparegui, estarem plens de confiança i no ens haurem de retirar avergonyits del seu davant el dia de la seva vinguda. 29 Sabeu que ell és just i per això reconeixeu que tothom qui actua justament ha nascut d’ell.