Primera carta de Joan - 4

L’Esperit de Déu i l’esperit de l’Anticrist

    1 Estimats, no us refieu de qualsevol que sembli inspirat; més aviat poseu-lo a prova per veure si és de Déu, perquè corren pel món molts falsos profetes. 2 Reconeixereu l’Esperit de Déu d’aquesta manera: l’esperit que confessa que Jesucrist ha vingut realment en la carn, és de Déu, 3 però l’esperit que nega Jesús, no és de Déu; aquest és l’esperit de l’Anticrist. Heu sentit a dir que arribava, i ara ja és al món.
    4 Vosaltres, fills meus, sou de Déu i heu vençut els falsos profetes, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. 5 Ells són del món. Per això parlen d’acord amb el món, i el món se’ls escolta. 6 Nosaltres som de Déu: els qui coneixen Déu ens escolten, però els qui no són de Déu no ens volen escoltar. D’aquesta manera distingireu l’esperit de la veritat i l’esperit de l’error.

Déu és amor


    7 Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. 8 El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
    9 L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. 10 L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.
    11 Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. 12 A Déu, ningú no l’ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. 13 Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit.
    14 Nosaltres donem testimoni d’allò que hem contemplat: el Pare ha enviat el Fill com a salvador del món. 15 Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell.
    16 Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell. 17 A dins nostre, l’amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del judici, perquè, tot i que estem en aquest món, vivim tal com Jesucrist viu. 18 On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això el qui té por no és perfecte en l’amor.
    19 Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres. 20 Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. 21 Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.