Nombres - 17

Els encensers dels partidaris de Corè

    1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    2 —Comunica a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les brases, perquè són sagrades, i escampi lluny el caliu. 3 Els encensers d’aquests homes morts pel pecat que han comès, ara són consagrats, perquè amb ells han ofert encens al Senyor. Transformeu-los en làmines per a recobrir l’altar i seran un signe per a advertir els israelites.
    4 El sacerdot Eleazar recollí els encensers de bronze amb què oferien encens els homes que havien mort cremats i els va laminar per a recobrir l’altar. 5 Això recordava als israelites que només el qui és descendent d’Aaron pot acostar-se a l’altar a cremar encens al Senyor. Si algun altre s’hi acostés, acabaria com Corè i els seus partidaris, tal com el Senyor li havia advertit per mitjà de Moisès.

Murmuració del poble contra Moisès i Aaron


    6 L’endemà, tota la comunitat dels israelites va murmurar contra Moisès i Aaron, dient-los:
—Esteu matant el poble del Senyor!

    7 La comunitat començava a amotinar-se contra Moisès i Aaron, quan aquests es van girar cap a la tenda del trobament. En aquell moment, el núvol la va cobrir i aparegué la presència gloriosa del Senyor; 8 Moisès i Aaron van anar llavors davant la tenda del trobament. 9 El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
    10 —Aparteu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.
Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra.
11 Després Moisès va dir a Aaron:
—Pren l’encenser, posa-hi brases de l’altar, tira-hi encens i vés de pressa cap a la comunitat, i fes el ritu d’expiació a favor d’ells. El Senyor s’ha indignat, i el flagell ja comença.

    12 Aaron va prendre l’encenser, tal com Moisès havia ordenat, i corregué cap a la comunitat. El flagell ja començava a estendre’s entre el poble. Aaron va posar encens a l’encenser i va fer el ritu d’expiació pel poble. 13 Es va posar entre els qui ja havien mort i els qui encara quedaven amb vida, i va cessar la mortaldat. 14 El nombre dels qui van morir d’aquest flagell fou de catorze mil set-cents, sense comptar els morts per la rebel·lió de Corè. 15 Quan s’hagué aturat la mortaldat, Aaron va tornar a l’entrada de la tenda del trobament i es reuní amb Moisès.

La vara d’Aaron


    16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    17 —Ordena als israelites que els caps de cada tribu et portin cada un una vara. En total seran dotze vares. Escriu el nom de cada un d’ells a la seva vara. 18 A la vara de Leví, escriu-hi el nom d’Aaron. Hi haurà una sola vara per cada cap de tribu. 19 Posa-les a la tenda del trobament, davant el document de l’aliança, allí on jo em manifesto a vosaltres. 20 La vara de l’home que jo hagi escollit florirà. Així faré cessar les murmuracions dels israelites contra vosaltres.
    21 Moisès va transmetre aquesta ordre als israelites. Llavors els caps de les tribus li portaren cada un una vara, és a dir, dotze vares en total, incloent-hi la d’Aaron. 22 Moisès va col·locar les vares davant el Senyor, a la tenda de l’aliança del Senyor. 23 Quan l’endemà Moisès va entrar-hi, la vara d’Aaron, de la tribu de Leví, havia brotat i florit, i les flors havien produït ametlles madures. 24 Moisès va retirar les vares de davant el Senyor per mostrar-les a tots els israelites. Ells les van veure i cada un prengué la seva.
    25 Després el Senyor digué a Moisès:
—Torna a posar la vara d’Aaron davant el document de l’aliança, perquè es conservi com un signe per als rebels. Així faràs cessar les seves murmuracions contra mi i no moriran.

    26 Moisès va complir exactament tot el que el Senyor li havia ordenat.

Sacerdots i levites


    27 Els israelites van dir a Moisès:
—Mira com ens morim! Estem perduts, tots estem perduts!
28 Tothom qui s’acosta al tabernacle del Senyor, mor. ¿És que hem de morir tots?