Apocalipsi - 7

Una multitud de salvats

    1 Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè cap d’ells no bufés sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. 2 Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar:
    3 —No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.
    4 Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel: 5 dotze mil de la tribu de Judà, dotze mil de la tribu de Rubèn, dotze mil de la tribu de Gad, 6 dotze mil de la tribu d’Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassès, 7 dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d’Issacar, 8 dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí.

Litúrgia celestial: Els màrtirs de l’Anyell


    9 Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans. 10 I proclamaven amb veu forta:
—La salvació és del nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell.

    11 I tots els àngels que s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front fins a terra i adoraven Déu 12 dient:
—Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.

    13 Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
—Aquests que porten vestits blancs, qui són i d’on vénen?

    14 Jo li vaig respondre:
—Senyor meu, tu ho saps.
Ell em digué:
—Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs.
15 Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al tron plantarà damunt d’ells el seu tabernacle. 16 Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor, 17 perquè l’Anyell que és al mig del tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.