Apocalipsi - 10

El rotlle profètic

    1 Després vaig veure un altre àngel poderós que baixava del cel vestit amb un núvol i coronat amb l’arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc. 2 Duia a la mà un petit rotlle obert. Va posar el peu dret damunt el mar i el peu esquerre a la terra, 3 i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix. Així que hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus. 4 Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però vaig sentir una veu del cel que em deia:
—Guarda sota segell el que han dit els set trons: no ho escriguis!

    5 Després l’àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel 6 i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, el qui va crear el cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, bo i dient:
—No hi haurà més retard.
7 Quan se sentirà el setè àngel que comença a tocar la trompeta, aquells dies es complirà el misteri de Déu, tal com ell l’havia anunciat als seus servents, els profetes.
    8 Després vaig tornar a sentir la veu del cel que m’havia parlat abans. Em deia:
—Vés a prendre aquell rotlle obert de la mà de l’àngel que està plantat damunt el mar i la terra.

    9 Jo vaig anar a demanar a l’àngel que em donés el petit rotlle. Ell em digué:
—Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.

    10 Llavors vaig prendre el petit rotlle de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. A la boca, el trobava dolç com la mel; però després d’engolir-lo, les entranyes se m’ompliren d’amargor.
    11 I em van dir:
—Encara has de profetitzar sobre molts pobles, nacions, llengües i reis.