Apocalipsi - 14

Litúrgia celestial: L’Anyell i el seu seguici

    1 Després vaig veure l’Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare, 2 i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro; la veu que vaig sentir era semblant al so dels qui s’acompanyen amb la cítara. 3 Cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. I ningú no podia aprendre aquell càntic fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra. 4 Aquests són els qui no s’han tacat amb cap dona: són verges. Han estat rescatats d’entre els homes com a primícies per a Déu i per a l’Anyell, i segueixen l’Anyell arreu on va. 5 En els seus llavis no s’ha trobat l’engany: són irreprensibles.

Les set copes ()

Visió preparatòria


    6 Després vaig veure un altre àngel que volava altíssim pel cel. Portava una bona nova eterna que havia d’anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles. 7 I deia amb veu forta:
—Venereu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d’aigua.

    8 Va seguir un segon àngel, que proclamava:
—Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, la que embriagava totes les nacions amb el vi i la fúria de la seva prostitució.

    9 I els va seguir un tercer àngel que deia amb veu forta:
—Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua, i portin al front o a la mà la seva marca,
10 hauran de beure el vi de la fúria de Déu, abocat sense barreges a la copa de la seva indignació. Seran turmentats amb foc atiat amb sofre davant els àngels sants i davant l’Anyell, 11 i el fum del seu suplici pujarà pels segles dels segles. Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua i els qui portin la marca del seu nom no tindran repòs ni de nit ni de dia. 12 Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!
    13 Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel:
—Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en el Senyor! Sí, diu l’Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.”

La terra, segada i veremada


    14 Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d’home. Anava coronat amb una corona d’or i duia a la mà una falç esmolada. 15 Un altre àngel va sortir del temple i digué cridant amb veu forta al qui seia sobre el núvol:
—Fes córrer la teva falç i sega. Ha arribat l’hora de segar, i el sembrat de la terra ja és madur.

    16 Llavors el qui seia sobre el núvol va passar la falç per la terra, i la terra va quedar segada.
    17 Després va sortir del temple del cel un altre àngel que també portava un falçó esmolat. 18 Sortí llavors de l’altar l’àngel que tenia poder sobre el foc i digué cridant amb veu forta al qui duia el falçó:
—Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms de la vinya de la terra, que el raïm ja és madur.

    19 L’àngel va passar el seu falçó per la terra, veremà la vinya i abocà els raïms al gran cup de la fúria de Déu. 20 Van trepitjar els raïms fora de la ciutat i en va sortir sang que arribava a les brides dels cavalls a una distància de mil sis-cents estadis.