Apocalipsi - 16

Les set copes

    1 Aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set àngels:
—Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu.

    2 El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua, els van sortir unes úlceres dolentes i malignes.
    3 El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver, i tots els animals que viuen al mar van morir.
    4 El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang. 5 Llavors vaig sentir l’àngel de les aigües que deia:
—Tu, el qui ets i el qui eres, el Sant, ets just donant aquestes sentències.
6 Ells havien vessat la sang del poble sant i dels profetes, i ara tu els has fet beure sang. Realment s’ho mereixien!
    7 També vaig sentir que l’altar deia:
—Ben cert, Senyor, Déu de l’univers, les teves sentències són justes i veritables.

    8 El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. 9 Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir ni li donaren glòria.
    10 El cinquè àngel va buidar la seva copa damunt el tron de la bèstia, i el reialme de la bèstia quedà cobert de tenebres. La gent es mossegava la llengua de dolor, 11 i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, però no es van convertir de la seva manera de viure.
    12 El sisè àngel va vessar la seva copa sobre l’Eufrates, el gran riu, i l’aigua del riu es va eixugar, deixant via lliure als reis que havien de venir de sol ixent. 13 I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta tres esperits impurs com granotes: 14 eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis del món sencer per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers. 16 Els van convocar al lloc que en hebreu es diu Harmagedon.
    15 Mira, jo vinc com un lladre. Feliç el qui vetlla sense treure’s els vestits perquè no se n’hagi d’anar nu i li vegin les vergonyes!
    17 El setè àngel va abocar la seva copa per l’espai. Llavors, de dintre el temple, del tron de Déu, va sortir una veu forta que deia:
—Ja s’ha complert!

    18 Van esclatar llamps, veus i tronades, i la terra tremolava de la manera més violenta que mai ha tremolat des que hi ha vida humana en aquest món. 19 La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria. 20 Les illes van fugir, desaparegueren les muntanyes, 21 i una gran calamarsada de pedres de quintar va caure del cel sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible.