Apocalipsi - 19

Litúrgia celestial: Les noces de l’Anyell

    1 Després d’això, vaig sentir al cel la veu forta d’una gran gentada que proclamava:
—Al·leluia! La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu.
2 Les seves sentències són justes i veritables. Ha condemnat la gran prostituta que corrompia la terra amb la seva prostitució, li ha demanat comptes de la sang dels seus servents, que ella havia vessat amb les seves mans.
    3 I proclamaven encara:
—Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles.

    4 Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, dient:
—Amén! Al·leluia!

    5 Després va sortir del tron una veu que exclamava:
—Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.

    6 Llavors vaig sentir la veu d’una gran gentada, que era com el bramul de les onades, com el retruny d’una tronada potent. I deien:
—Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu Regne.
7 Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. 8 Li ha estat concedit de vestir-se de lli pur i resplendent, que són les bones obres del poble sant.

Les set visions ()

Introducció


    9 Després un àngel em va dir:
—Escriu: “Feliços els convidats al banquet de les noces de l’Anyell!”
Em digué encara:
—Aquestes paraules són veritables paraules de Déu.

    10 Llavors em vaig prosternar als seus peus per adorar-lo, però ell em digué:
—No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans que mantenen ferm el testimoni de Jesús. A Déu, has d’adorar, perquè ser testimoni de Jesús vol dir tenir l’esperit de profecia.

Aparició del Messies


    11 Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia. 12 Els seus ulls eren com una flama de foc; duia al cap moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell. 13 Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu». 14 El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. 15 De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup de la fúria del Déu de l’univers. 16 Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»

Crida al judici de Déu


    17 Després vaig veure dret dalt al sol un àngel que cridava amb veu forta a tots els ocellots que volaven altíssims pel cel:
—Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet que Déu prepara,
18 on menjareu carn de reis, carn de generals, carn d’herois, carn de cavalls, carn de genets, carn de tots els homes, lliures i esclaus, petits i grans.

Primera derrota de les forces del mal


    19 Llavors vaig veure la bèstia i els reis de la terra amb els seus exèrcits reunits per a combatre contra el cavaller i el seu exèrcit. 20 La bèstia va ser capturada, juntament amb el fals profeta que obrava prodigis davant d’ella i enganyava així els qui portaven la marca de la bèstia i adoraven la seva estàtua. Tots dos van ser tirats vius a l’estany de foc atiat amb sofre. 21 Els qui quedaven van ser morts per l’espasa que sortia de la boca del cavaller, i tots els ocellots es van afartar d’aquell carnatge.